aquells dies de dibina glòria asul i grana (I)

.
- pues que el temps és breu i per tan és dos véses bueno i achi el tenim de biure; bustés vachin tirán que jo niré recullín... menos aquí a can basalona on tiren més que recullen. la varitat és que fa molt de tienpo que ja no sabem qué coi es dimsfrutà am aquet clum dels meus desamós i tal vegade no anià manera que ens passem més d´un parell de tanplurades de felisitat fumbulera. aquí semble que els periodos de crisi agafan embransida i no ni ha qui els aturi, i desda luego no sirà padqué hi hagi sañós sosis i patisáns que su ensumin desdenfóra am bastanta am felasió. i és anaquet pum que jo vulie d´arribà: un bunic dia de glòria no dura el mateich aquí com a can purdrit i achò hu diuan els hechos consumios. ¿putsé sirà que aquí som més lléchos? ¿u putsé que és que a cal asulgrana som masse sanissus? a mi no m´hu pregumtin padqué no hu sé pas, l´unic que m´ensumu és que el sagrat dia que ens va parí aquell sañó suisso de bin-tortur, vam trepichà el món am la puteta cambiada. ¿sirà cosa del astrus? no, esperin, are canviando de térsio jo els padlo anabustés de la diosa futúna, i no pas dels catacracs que li foten una tanplurada bone per tres de lulentes. i no sirà per la lliga que ens han futut al garete la colla de mamotretos! els dies de dibina glòria queden bén llunyñ dels nostrus cors i aujalà no guèrem de passà una trabessera del desierto de sinco anyos com la que vam fé no fa gairas tan-pluradas..

passió pel basalona: un clum que transmet alta enerchía (II)

- jo els he de cumfassà anatots bustés que vai vutà (i butà) anal amich choan gaspát. si sañós si. mitin que encare ting enganchines de la bunica, prasiossa i aspatarrán passió pel basalón i els ting d´afechí que comserbo unas diés: usia que si algú de bustés volan alguna sàpigan hàntes que arraplego per dunà i vendra. asin que pudran furrà un llibra, un cuadernu, asétram. però daspués de la passió per l´espàrrec del gaspát i absorves me viene de allénde las bufetas, paddó, de los bufetes bulie de dí, un sañó amvucat dels duléns. no no no, no pas un perrit méisón no, el home és un dels pitchós a la ceba purufassió, coi, a vera si m´antenan, és de questos letraos que perden un judisi defensán a la vímtima d´un atraco. pues el sañó en cuastió, pa ustédes sañó porta, pa un servidor elefang de l´imdia, va fé acopio de tota la remolacha asucarera arribada dels paissos enfunsats. ni s´imajinin bustés ni per un sol cop, i daspués de tení el pasidén més guluriós de la història del basalona que m´arribi un atra i gairabé hu millori !! achò numés pot passà anaquesta sancta casa coi, me dic a mi matei !! ere un recte bastán amusiunán per allò de superà la tasca feta anteriótmén, ja saben bustés, que aqui a can Bámsa achò de cambià prasidens com si fosin cromus és un espót avi tual la primera decáda de la senútria del vemtiuno

.

si els dic que foto per l´engrós un bon forro per la llibreta o per la carpéta am enganchinas tales com si el sañó gaspát se rencadnase en l´alejamdro sáns u el matei bacunet en l´espartac peran aquet del trànsit. pues vai nà a vutà a tots dos, si sañó si, imajinin quin bunic elemen estic fet; are, sàpigan que vam endegà un purujecta que va cambià "la passió" per un "primé, el bamsa" i aqui on veuan sifanofa la ideia ere la mateicha: enfunsà el clum de la milló manera pussibla. unes erecsions que van arreplegà molt de ramat al vultàn de la travasera de las códtes i colindantes com aristidas mallóls tangensial am grigori en marañón. choiós die de dumencha am molt de sol sulet, am molta patisipasió de los sosios asulgranas i en dafinitiva, una churnada de purumusió i auto-humanatcha al resignat de la bida. are, no perdin mai l´esperança, si anià una cosa que me transmet aquet clum i espesialmén el seu primé equip de fumbol, és allò que es diu alta enerchía.

.

*********************************************************************************

mitin aquet bañadó que bunic me queda de gorru (I)

- pues que quieren que les diga? yo soi un apasionao de la bida. piemso, mi queria audiémsia, que el clum que proporsiona el vonito nonvre a su siudat no hase sufisiemtes progressos atipícos en temas de pormosiones, bañadós, al-borsnóses, fulu-tadós, casquetes i cascotes aséteram. i és que estoi tan i tan cufói i udgullóso de la sosi-edat asulgrana que me envuerbe, una sosi-edat consentrá en un prasiós curralet de burrégus i que asín bisto de arriva, fot pachóca i tot. pues abui contre els paquiritus del mont-chueu els bén chúru que mu he passat de pipa-merabella. ¿que padqué? pues mirin, padqué temgo sujetao en mis manos el notisiero del cam nuu, revistilla que sirbe de mucadó bén bunic per animà al nostru sañó prasidén are que se troba en hores tan baiches. ¿a que bustés no tenen aquet nutisieru, eeeeh? pues jo si, apa. nosotros los siñores sosio-abonaos a hu nostru, a la titusió, no ens daichem enbarcà per dingú, no nos ciquemos en aquello que no nos impótte, ja saven, son sientonuebe anyos de hestória sienpre a la alsada del sosi triumfán. aquet diari que reparte el basalona és una gasetilla pues am els seus re-púta-chas, am les cebes afotus, am les cebes aupinions, am les cebes crórniques tot tot tot amenisao per l´emsalentíssim sañó Bedía, a la sasón cap de premsa del fumbol clum basalon, una gran parsona i un milló elefáng.

.

els purumetu que me pusat un pantalunet de la marca kapát per gorru, i achò és lo que acumsagueich la passió pel clum, l´amó pels culós, una passió que hísome dimsfrutar cual burrinot dels aspatarrans patits de fumbol i balumsestu en nuestra sede sosial. sépang que cuamdo me puse el bañadó kapát per sumbreru algun consósio me omserbó com un chic estranyat i estrenyit, yo no le hise cap caso i seguia a la meba. al fin i al cabo coi, que més dona un sunat en bell mich de hotros setemta i simco mil. i jo ere allà, "in titu", presemsiando el presiós pumtet que sap a glòria dibina, a platet de llenties bén calantunet. el resinto sosial del cul i seu asul i grana es como sienpre me digo anami mesmo, un resinto de burregus trasquilaos, como dise el sélevre siñó amvucat,que enotrordendecosas i a jusgar por lo presemsiao por los ale,daños de la puedta catórse de tiribuna, bé que farie en preparà la ceba surtida del clum cuanto hàntes mejor, bamos, de tucà el dos (el tres i el nou). i asin dicholocual, gósen ustédes de todos sus piribilegios com fisiunats i no decaigan en la tentasión de los enemigos del basalunisma guluriós; si lo aconsiguen, haràn que amsulutamente nadie, pero nadie nadie, se olblide ni del sañó gaspat ni del sañó porta.

.

d´aqui diset anyets jo siré el dobla d´inputén si Dèu bol

.

estic trist, capcot i dasansisat. és que esta tátde me han tocao el bora-bora viu aquet com coi se digui am una nutisia atensión, miten ustédes. les leo. el dos mil bemti-sinco se dovlará el numero de casos de inpoténsia semsual entre la povlasión. d´aquesta no m´ensurtu.

- jo no ting ni ideia si la meba imnosi córnica sirà la raspunsabla que l´anyo dos mil bemtisinco la meba puteta del mich tingui la sufisién fortsa per empinar-si dagudamén i com curraspón anún sañó de la meba cataguria i classe; bisto lo bisto dirls-hi anabustés que al diari beinte menutos s´hi parla de aquet tema. aquet diari és de gràtis, pues sàpigan que jo no compro premsa, hans al cuntrarit, jo arreplegu am tota la que puedo y más. asín que els hi dic un cop més, de diaris jo numés m´emportu cap a casa tots els que trobo a papareras i cuntanidós variados i pum. pues bé, turnán de nuebo al tema de amarras, abui he llachit la nutisia que el númaru d´inputéns sirà del doble i mitin, jo no m´en sé avení al raspémta. que coi bólen bustés que els hi digui? pues que ting póo, molta póo. que padqué? homa està clà, suposu que hu entenan i sinó ja no és el meu pumblema. mitin si ja sói lo sufisiente de inpoténte, pues ni me bull de imachinà dins de quina susiatat viuré, una susiatat on el númaru de frigídos semsuales arribarà a sé el mateich però multiplicat per dos. usia que ojo avi-sor am aquet tema que me porta de curcó i encare queden més de tres lustrus per tan assanyñalada feméride. jo allà vos tindré la figolera de siento dasiocho anyets resién cunplios i si are la meba tita està feta un penjoll de fira gran me puruboca un escàmdul de pemsàr-hi en quin coi d´estat se trubarà per alashores jo supósu achò frumarà parte d´alguna truballa arcaulóchica com les mumíes aquestes de teneríf.

a vóre, tanpoc és que un aumil sarvidó hagi pensat en fuyà dingú, siñó u siñóra, ja sia per satisfé els seus intintos carneales (bé,més que carneales jo dirie que apergaminales) que per una pura u simpla passió. ja sigui a base d´un plaser dibino u bé ja sia per tení un cill o una cilla, que dichoseadepaso ja no son edades pa eso. a més com afechitó cal dí que ja en ting una golfa am vuitamte anyets am la qual cosa ja en ting de sobra. achí que vaic desidí que no m´impotta ni chéns ni mique com me trobi de fótma pues qui no se cuumsola és padqué no bol i no ai desgràsia que sién anyos endure i que en un pais de tuédtos siego es el que bé. però no anià cap remei i les tadistícas que per achò están asseñalan un endíse povlasional al alsa en el número de ansia anos, miemtras de manera paraleia sitúan un desénso ebidente en el manio hàrte del vuén foyar. i es áhi aon jo bulie de ribà, a la llei del servessero morfi feta a l´emgrós. llei que diu que sirem més però am menus fortsa de tracsió per clavar-la dins del furat, i achò sumirincomsumirin és com si se tractés de comsevol patit de goldf; bull dí, que aplicat tot plagat a cuastions pelegrinas com son el sémso horal o veginal, els barons de nostra sibilisasió tindran el dovle de inpoténsia debio a la mitat de àvi too. i és achí com s´escriurà la història de la sosiedat del futúdo, poco esperansadora en prensipio que per sótt u per disgràsia diu que sirem més però redusíos a la ménima espresión.

un altra dia al paradís del muntanyÑñà

- pues daspués de parlà de la sequéra are desitchave de petà la chorrada aserca de un gran purublema segons el meu aumil judisi. un greu acontesimiento que ha acusiat anal nostra equip de grans purufassiunals i millós parsonas com per emsempla el noi brasileiro que, pubret meu, com a gran espurtista que és, s´ha quedat planchat a l´autucatt durmín la mona. i mai milló dit. pues tal com feien els pares esculapis, els nostras atimats muchachos han marchat chinu-chanu d´emscursió cap al mumtanyÑà i és que necesiten pues raspirà ni que sigui una miquete d´aire fresc. pel que he llachit l´anbién ha sigut de gresca, disbaucha i sobratot molta germanó i cumpañunia entre nostrus jugadós; bé, sàpiguin que am aichò que els dic els estic enbaucán comonopodiaserdeotromodo. entóses el apàt aquet ha culminat amb una saburossa graellada proseguia por la barba-coats tipíca de los pollascáuts i molt de oju, preparada a la fina yerba pel noi dels rimchuls, un mestra en el manio arte de la cosina canpestre. una parriyà on el planté de guanyÑadós ha tastat unes custelletes de chàvi a la barsa, unes guti-farres...i on mai de la bida pudie faltà l´alli-ólit i el pacontumác. suposu que les servesetes les huràn deichat pel mesié enguí, quan la prasiossa mótsa dentúa hagi deichat els cascus i la guluriossa michdiada que s´estave futén anal asiento del veicúlo i s´hagi adresat d´una bunica (per no dí puta) vegada cap als seus cumpañs que por sierto feien veure que emtrenàven. sàpigan que numés eren visiones... visiones dels que ens volen fé mal com diu l´emselentísim prasidén Porta, la més grossa de les guarrapatas habias i por aver que haiga visto este mundo i parte del otro

.

are, que la nutisie de questa jurnada d´aplec i d´esbarju muntanyñénc tan bunica i angrescadora que hem fet a la cumadca d´Usóna ha estat l´ataque d´un meraballós emsèrsit de garrapatas. jo suposu en prinsipio estaven dirigides per la emsalén siñora donya Khar-machacón, gran ministra, milló parsona. crech supusà amics meus, que nostras purufasiunals no estan prenyats com la siñora dels piñus per afers que distraiguin la ceba atensió. al fin i al cabo, el die de cunvivènsie ha estat previst con el sano omjetivo de ganar la copa d´Uropa. a més, sàpigan bustés que achò numés hu fa el caúchu pel bé de l´equipo, i a més recotdin que aquest es-jugadó del basalona és tanbé un personaje de onerosas ensías culminadas con su par de ermosas paletas fromtales però encluso més grossas que les de la siñora punitica dels susialistes. achi que visto lo visto trec la cuum-clusió que el que veritablamén penso que els prucupa anals nois del clum basalon és el patit contra els paquiritos i per supuesto el del prupé dimercras en front del ménches llunai, atramen dit "los diavlos cojos del ultra-fort". tema de les garrapates al marge, penso que s´han vacunao com calia i que pudem dí que les garrapatas anal vestidó del basalona ja son història gràsies als serveis metchas que un cop més han amtuat amb amsuluta dilichènsia. achí que pafabó deichin de patí per la salut dels nois, pues hem acunseguit d´estreminà a l´enamic anti-basalunista, els malbichus aquestos que chuclan i chuclan la sang i que uns joves treballadós de la pilota...tenen agarrats anala ceba sensiblota pell de "fumbuleru..."

.

.
********************************************************************************

confundío de dalt a baix

.

- pues me recotdo quan purtave crossas i ja els parlo de fa anyos, que vai entrà dins d´un puestu on van tallà el sumenistro de lús i per tan ens vam quedà a umscures. en aquell presís instante jo estava cumprán sellos dins d´una antiga filatèlia del casc antich de basalona; la butiga ere fosca, a les palpentes que gairebé un se trubave daspués de ser rebut pel venedor, un home d´aspecta lugúbre que achi de bon prinsipi me feie bastanta póo. les estanterias que guardaven colecsiones de tinbres llegaos de todas partes del mundo paresia que amenasaran con desplomátse asobre de un servidor. achi com una mica pas-pantat vai dirichir-me cap al butigué del anticuario aquet i li vaic demanà una série de sellus de los anyos mil setesientos chochenta, estanpitas provenientes de cartas padticulares embiadas por mari-antón Ñeta anal sañó lluís i un númaru rumanu que no me recotdo bén bé de quin ere. asin que sensa més dumtes vaic premdra una desisió i vai cunprà amb els meus aumils estalvis una edisió de la culecsió vinguda espresamén del pais framsés via bastilla-parits-basalon: allabó me va custà la tira recotdo que sobra unes quinsa mil pesetunetas d´entónses. l´home no aseptava tarcheta de crédit ni talunari, numés bulie pasta contante i con sonante, que un cop treta de la butchaca dareta del meu viejo gabán, va agafà amb molt d´esma.

.

en aquell lucal del bell mich de les ranvles feie una hudrurósa pudó a humitat am una fuscó de mil nimónis que semblave tot plegat la casa del terró. el berdete dels llibres dels prestáchas dunaven un toque d´antiguitat i mitis-sisme a l´asumto que ni la casa de la monéa i tinbre de la capital de l´estat, que supongo asin vista desde la lejania, debe ser más rónnica que algun que altre jugadó de nostru primé equip de fumbol. asin que de buenas a pirmeras me lo tomé con calma, tramquilitat i sobretot serenó, molta serenó. ja eren dos véses en aquel mesmo mes tropesando en la fuscó i no m´en savie avení de la meba comfusió, i tó debio a que algú m´havie enredat el die que me va dí que els sellos costaven més cars quan més antics eren i desda luego no sempre és aichí. si busté visita comsevól butigueta de tabacos, un estanco del seu barri per posà un emsemple, pues depenén d´aón bulgui embià la ceba carteta o asquerro pues lin cubraran una tárifa o un atra. pues am els sechéis de culemsionista sucseéich el mateich, trubarà que tenen un présio sagons el lloc, la data i el acontesimiento que tengan a vién de represemtar. a partí de quell mumén tan i tan guluriós me vai adunà que no feie cap falta de nà a cunprà d´espresso al sentrolasiudat, que no m´estés per rumansos i els encarragués a una editorial de questes com ni ha tantes que fan les cebes edisions per vemdra al púmblic en un quioscu del seu carré en la bunica forma de fatscícles. aquell dia siertamemte estave vién comfundío i el pallu de la fillatèlia del carré mariausiliadora, que suposu siria una sancta siñora però bastan pencas, no tuvo dingun riparo de artvertirme sobre el asunto el cual me llevó despistao ante su presémsia....

.

la pipína monisipal del meu atimat póPla

.

- bustés cunéichen els intringulis de una cumunitat de vesinus? pues achò de la pipína monisipal del meu póPla és correjido y aumentao por sién véses sién. are que la dutcha no va per allò de les restrimsions d´aigua putabla, que els menínos si càguen a la chéspa, que els góssus s´urinan,que no ni ha aigua currén (que dichoseadepaso és la més currén de les aigúes), aséteram, are, eh, are, venen aquestos am cuatra manifestos per tancar-nos l´acheta encare més. mitin bustés, que are no pudem ni rentar-nos els peus i en cabat no farà falta ni el brunsajadó de la metda de roina que tindrem a sobra del nostra agrietat cuerpo. tal sirà nostra disgràsia que ni el factó sent-mil arreglarà els efétos del sol-sulet i els seus malaïts ultra-viroilais, pues padqué la péll s´ens quedarà d´un culó marró acartrunat per no tení a ma cap dutcha a les platches per pusà un atra emsempla. aquet culó tan raru, achi com marró gruguenc tipo llubragat passàn per Mamresa és la nova moda al huso que tindrem tots plegats, tan, que fins i tot semblarem chinus. o busté està vacunao contra tótipo d´enfesiones o ja pot plegà de la cuantitat de purcaria fatisgossa que tindrà enganchada a la ceba péll com si fossi un lotíte comsevól. hurem d´entrà en un traju de búsu que ens deicharan penjats en els guarda i robes de les pipínes monisipales per pudé trapichà l´aigua que de tan de clóru que li posan al final els sañós bañeristas surtirem achicharrats com un chorrasco de badella.

.

i molt de oju padqué miti busté amich/amiga lectóra, incluso si me empura li tindrem que dunà am escafandra per tancar-li el cap per tal que li quedi bén ailladet de la brutisia i dels roberts pichums dels seus consiutadans. jo no entiendo de qué coi els vé la dèria de fé tan de papinu a la sagrada familia enlloc d´una aspatarran desalinisadora..quan ja fa de anyos que els parlo que van tení la ucasió de cunstruir-la. i si els de la cheneralitat i els de l´ajuntapelas no és guéren gastat tans de pempis en el furuncle de les escultures i en els hutelets i resta de pisos de purutacsió rutilante, constante, sonante i mangante, pues un atra gay are mateich ens estaria cantán. aichò de l´espe enculasió es veu que no és numés patit-mónit dels peperus: tanbé és patit-mónit dels susialistas i dels partits de casa... i en cabat de tots plegats fem un potipoti ple de petrecols i de paperassa on ningú s´aclareich. mitin que si a sobra caigués un nabo de questos a sobra del ave...

.

desda luegu els pobras agrairiem tení una miquete d´aigua dólsa i sensa desen-salinisadores no anem enlloch. astic pas-pantat, abui me baÑat i notu pel meu cuerpu com moltes picóres, a mi, la coñonada del rio evro hasia basalona i probinsia com que no me fa masse la cosa. sigui per sobra u per sota que tanmefà. a mi la veritat, els póssus de tarragón me fan póo, jo que per l´estiu me poso negra com un carbró pel chuliól me pusaré amariyu com el tractor u el sumarínu. una altra sulumsió son els bañadós-bulqués dodot (nigotanigota) com quan aquells meraballosos baños de sam sebastià a la basaluneta del años veimte de la pasada senútria. encare que tenin el merditerràni tan a prupet ja és de raru que encare quedi aigua anales nostras estimades plátchas

.

*********************************************************************************

Mou tsinco estreyitas (am u sensa)

.

- els prasemto una servesseta feta a partí de sibada natural i estrátos de lupúlos selemsiunats de llavós putruguesas. pot trubar-la am alcuól u bé sensa com per emsempla la mou-sin, que por no saver no save a ná. aichí que jo els racumano la que està bén carregadeta per allò d´entrà en calureta hàntes de marchà cap a nostru astadi. se presemta en enbase de quinto milló que de litru, que d´atra banda no aublidin, no cunté ni adisionantes ni culorans ni cumsarbans però aichò si, mols estimulans vitaminats, esterilisats i uperisats. feta del residuo de la raís de bulvo de sañó mestra se vén a les butiguetas del garraf, encare que ja la pot trubà als colmados de la mateicha capital. és ideial per escalfar-se quan veigi a segons quins purufetas i se racumana de servit-la bén frasqueta. s´acumsella el cumsumo responsavle debio a los efétos pisco-tropicos de la beguda bajo condusión o el manipúlo de mercansias perillosas (caúchu de rafamatquesnato), asin como pal uso de esplosibos como la deco-2 u la tiri-lita o la metrogliserina. numés se presemta en embase bidrio tayado admite boteyones i litronas variás pa selebrar triumfos am u sensa aspactacla. pues bé, aqui els he fet publisito d´aquesta noba mou tsinco estreyitas am u sin que bén aviadet pudreu tastà, achò si, sempra que l´acuolimétro del gran momo de cuadra del basalunisma, usia el nostra atimat presidén Porta, no li acabi rebentán a la ceba mateicha carona, en tot cas racotdin bustés sempra que si el troç de bacó "fot el cam (és un clam)" hàntes del dos mil diés la oferta valida desde el final de las esistènsias pues se prolongarà como es debio, no sin hàntes aumentar el spock en su tienda más sercana.

.

*********************************************************************************

disfrutà del silènsi

.
- a mi no creguin bustés, aqui on me veuan jo sóch un gran amante del silénsio com per emsemple el silénsioloscroderos que es un tipo de silénsio mui famoso; dispués tenemos el silénsio aministratibo, un silénsi propi dels ajuntapeles i jusgats gairebé sempra un silénsi repressó sino li pregumten al seu gestó... i pa terminar el silénsio del sósio. aquet mitin, en cabat és el silénsi més famós que existeix i per cabar-ho d´adubà jo dirie tanmateich que és com el silénsioloscroderos però enlloch de croderos en aquet cas sirien burregus: uns sent mil sifanofa apurusimadamén parlán. achí achà tenim pues que per disfrutà del silènsi hu milló és tancà la finestra que dona al seu patio de lúses imaginán un món en blanc i negre com una panicula de sine mút. achò requereix un esfuéso i una astracsió consentratiba que ni aquell mag que dublagave les culleras. però bueno, per silènsis els d´un sañó que venia d´uno antic i molt llarg, de quan l´èpuca en que a quien más y quien menos o bé el tancaven a la garchola o l´afusallaven cara al paredó. aquet és el que me fa més póo encare que me vai esilià a les gavarres, allà enmich dels turons que feien fruntera entre frantsa i españe on no me pudien arreplegà els malparits del sañó gaudí-yo i sus leales tropas. bustés se farien crússes de la pau i la tranquilitat de passà les nits al raso am una estora a sota el cos i mirán cap al sielo negra-noche, sensa cap ruido que el mulestés, si més no, sentin numés els chirridos dels grillus que pululan por el monte. siran molt buniques les criaturetas aquestas però son més pessades que el germà lulén del caúchu. jo vaic cumansà a cunèicha el que ere aquesta sensasió de sulitut en tienpos de la guerra sabíl, en cunclet quan jo servia en el rejimiento rempublicà con mi grupetto de màquits dependientes de la dibisión de tierra que con atino diregía el sarjento Don adolf fotem plorem. ere com el nostra guia espiritual,el nostru pastó que ens guiave pel vell mich de la guerra contra l´enemic, ere com un presiden d´equip de fumbol a qui busté li cumfiave la ceba suerte a canvio de resuntados en el canpo de bataya i que a la postre simnificave un pare pels seus suldats. els meus cumpañs i un servidó erem com una gran familia.... és més, jo dirie que erem com una gran penya basalunista.

se avesina una tan-plurada històrica per nostra clum

al loro que no os quiédan enbaucar esos antibaselonistas

...que no estamos tan mal, ¡hónVre!

dúlses suenyos amigo mio, dúlses suenyos tenga usté

Eurythmics Sweet Dreams are made of this
.

pues que ja som a dissamta i que are me racotdo si no m´enganye el meu rallotcha de cucút que abui juguem a campo del recreiatibo de gúerba. desda luegu que els tres pumtets asin hablando a las claras, sin tapujos de nimgún tipo i en plata-platino no valen una jodia miétda (ai paddó paddó per l´espressió). en cabat el que bulie de dí és que no ens sarveichan salbo per cuncarí el sagon puesto de la clamsificasió lliguera en lluita contra l´equip del vila-raial. però aichò no m´impotta ni chéns ni mique i per tant deicho de costat el partit del nuebo colón-vino on por sierto trubarem al gran jugadó de garnullés en cherát lópets...un jugadó que oju, ere del livarpúl i que jugave la copa d´uropa hasta el pasao martes on va fé un gran partit am el seu anterior equip. el que no antenc és com pot havé passat en numés tres dies d´un clum anglès fins a la otra punta de la piel de sórro, que m´hu espliqui algú.
.
asin que dejando este tema aparcao m´endinsaré per varià en un altra que sagú els meus lectós trubaran d´allò més interesán i ensertat. ja tenim al bocamoll del sañó porta refregán l´aigüera del tema caúchu am els italians de pel mich. are que jo suposu no esperarà ré de l´atra món dins dels seus suenyos de triumfadó almenos pel que raspecte a la lliga...és quan entra al trapo am el tema del brasilé de marras i del seu germanet de l´anima. bamos, a no sé que el bonjan tingui ganes de fé cuñeta am els coi de tropesientosmil peñistes tal com va fé el presi a la bunica tsiutat de l´upspitalet a la trubada mumdial de enprényes basalunistas. suposu que de petit en Jan sumiaria de sé prasiden del basalona, de tení un chufét, de tení secratària, de baichar-se els pantalons a l´aurupott del Part, i incluso si me enpuran mirin... de sé prasidén de la chenaralitat. pues que bolen bustés que els hi digui? pues que el nen va per bon camí, achí que no li calen moltes mentides de més per arreplegà amb tot aichò que pensa endur-se pel deván...tot just hàntes de alcansar sus suenyos de sid canpeador
.
dúlses suenyos señó prasidén, dúlses suenyos. si ha caso usté tuviera deseos porfumdos por dominar el mundo tal como hase con el sósio del basalona, mire que aqui yo no le puedo de aconsejar. pero en plena confiansa, a véra, facim cas ni que sigui per una vegada. miti busté, ¿qui coñu no té suenyos a la ceba imfantessa? jo, miti busté, els tenia i tan! per emsemple sumiaba en cicar-me al llit a la veina del terseru-pimera...i am que me tuqués la grossa de nadal u tanbé la pirimitiba. i en canvi ja veu busté, la pirimitiba que me va tucà va sé la buturuda ma siñora i ja veu que anaquesta purdrida bida pues qui no se cunfórma és padqué no bol. ¿le bale u no? aichí que como quien no quiere la cosa, jo vai nà tirán com milló pudia, año rera año am una sacrosanta pasiénsia i rasignasió guiris-tiana que ni s´imajina. allabós pues a jo ana busté li acunsello el mateich no sigui que de tanto suenyo acumulao al final me coja una pesadilla "de padre y mui senyor mio" que no pueda despertar en sién anyos como cual "vella durmiente" en su lecho asul i grana...

Agenda cultural 'Espectres' al Teatre Romea‏

.
- emsacte! sí sañós del basalona! un cop acabada la sessió "dos pájarus de un tiru", obra purutagunisada pel caúchu i son germà, canviem de térsio i ens endinsem dins de la més que intaresán (pel sañó sosi del fumbol clum basalona) agemda cutural "espétras" al teatre bRoméa de basalona, que dichoseadepaso, suposu que nirà pel nostra atimat clum. aichò viene a cuemto del curreich que he rabut anala meba bèstia del jotméil. are que oju, siendo más serios i formales, i parlán de teatres i de suenyos, asin como que me se viene a la cabesa el sobrenonvre de ultra-fort, el cam del ménches. sin más dilatasión pues, paso a esponer el que jo pemso sobre el tema dels espétras. mitin, a mi m´argradave molt la panicula d´aquells chicots que naven am les cebes buniques trampes caçán fantasmons. com ja vai cumentà un atra dia en un guluriós póts dels meus, aqui tindrien molta feina am la gran quantitat de moco verde que tenim escampat per la nostra tsiutat desde arestídes mallols fins a la vora del mar. és escalufrián i sobreacullidó veura el rímchuls entrenando a los sullos am el noi del jotabé al seu custat, i por si fuera poco amb el noi de san sebastià lusiendo napia no mui lejos de él i sense cap perjuisio de sé cunfós am una bunica pintura rupestre. no buldrie de sé malpensat i acabà creién en els ploterguéirs aquestos, que mitin, un ja fa de suspità am tant de misteri habio i por aver anala nostra atimada titusió. asin que si busté se troba am un bichu raru nán de paseo pel bell mich de la nit m´avisa i jo surtiré presto y despuesto a esterminar-lo com si fos un comsevól emtoplasma con cabesa de prominente mentón, enano de estatura y am modales de mussolinit.

quina nit més chuióssa que vaic passà ahir (II)

- pues achí que vai agafà el truset de churissu que me quedave embulicadet dins del papé del meu diari espót sempra amb el basalón tot tacat d´aseite per a l´ucasió, m´el vaig nà menján a mussagades... de resultas de lo cual me se partió un pútu queichál. achí me vai tirà tot el descanso del partit, esbufegán d´un duló insuputabla, tot esperán el inisio de la segunda parte entre glupet i glupet de vino ribera valero. semblave que am el tantu de la iaia la cosa més u menus nirie pel bon camí i dicho i echo, a la sagona part del patit la cosa estave més tranquileta pues els nostrus gladiadós asulgranas cumtrulaven més les escumessas germanes. naltrus, usia el nostru guluriós equip tenie més ucasions de gol, am rematades varies que el sañó Noller nave traién a cor que vols, i un enamic alemán que al meu judísit estave més avall tísicamén parlán. desde luego que no van tení cap atra uputunitat com aquella que va treura de manera tan briyán el noi de l´upspitalet tot i que va està a pum de menjar-se-la pel botelapelota. sensa cap sustu de cunsiderasió salbo un sentro que va vení per la dareta del meu ataque naven passán els minutos hasta los canvios del místet com per emsemple el del borjan pel marlboro que a jusgà per les imatchas no van agradà gaira anal respectabla. va agradà més la del framtsés i ja no diguem ré pel que raspemta a la de la iaia que va sé acumiadat del cam amb una sunora ovulasió per part del púmblic congregao debio a su esfuérso, a su tesón, a su coraje i a su cojera. pel que fa referèmsia anala primera sumstitusió sàpigan bustés que jo no vai treura el mucadó pues padqué el tenie ple de móchs i ere un perill pal vesino de grada, entónses como que no, me dije anami mesmo. i de somte, vai mirà cap a la meba asquerra i vaic veura a un mecsicà am cueta i tres potas, la del medio más desarrollà que las otras dos, futén saltirons i estirabots pel córnet com si fos una ballarina del ballet muscóu, hasiendo carreretas am l´atra noi de la masia, el jason faif, en chovani Dios santos. a mi me feie póo que surtís però bé, el noi aquet, en rafamàtques, daspués de treballà tan i tan dur, daspués de patí en una covalesénsia feixuga com pocas, pues que bolen bustés que els hi digui, mereixia deputà de nou am els seus cumpaÑs. entre canvio i canvio pues que los menutos se naven consumiendo hasta llegar a la finalisasión del partio amb un parell més de jugadetas en que vam està a pum de marcà. el sañó àrbit va pità i tutón cuntén com chinchuls naven agafán els seus cojinetes i selebrán de manera bigorossa el triumfu que arrudunia de manera més que meraballossa el nostra passi cap a les semifinals de la copa d´uropa en que ens hurem de veure les cares contra un biejo amigo de la familia: el ménches llunái de ménches, primé patit el die de san Chórdi a la siutat contal, partio de vuerta una setmaneta més tard a terres guiri-tàniques. se preveu per allabórax un llenasso historico anal nostra astadi am lu cual doi por conclusa mi umilde crórnica aserca del patit de cuadtos de final jugao hàntes de aller. un pasito más hasia la capital ec-subietíca, are drússa, no sin pasar hàntes cual rodiyo catalán por ensima de los diablos cojos de ultra-fórt, achò si, la satisfamsió no me la treu ni un elefante beodo


********************************************************************************

quina nit més chuióssa que vaic passà ahir (I)

- com deie aquell grupetto de livarpúl "a jardéis nai" que en llengua viernácula buldrie de dí algu aichí achà com "quina nit la de aquell die". si sañós, i no els emsagero pas. des de que dió enísio la comtienda contra el equipo tetón del chálquets (tséro a cuatra) vaic està animán sensa parà, mitin bustés, vaic fé tantes coses que incluso me va dunà temps de treura el mucadó. are que oju, numés me va faltà de fé la unada am els meus cunsosis, cunguiris i cunpatisáns però mala era la nit per fé segons quines coses pues l´anbién que se respirave a l´astadi tanpoc ere d´una bunió com dirie el nostra atimat prasidén Porta, "fueradelugát". anala foto que els he penjat veuran como hàntes de comensar el envite me mantearon en mità del terreno de juego, sepan que esto simnificó un honor hasia mi aumilde persona. vién. porsigamos. en com va sunà l´himna del clum de forma aspatarran pels altaveus i nostra presiden va sé rebut con un meresio soniodeviento, l´antranyabla amic Manelet Big va llechí las alienasions d´amdós equips per actoseguío guardar-se un minutet de silènsit en mimòria d´un sañó de la fuéfa, contenporàneo mio a jusgar por las imajénes visionadas a trabés del videomatcadó de l´astadi. va cumamsà el partit de la churnada i allabós va passà que l´equip alemañ va gafà les riénds del partit, i anami me van fé sufrí fins al limit del enfarto gariebé tota la primera part aquella colla de cabrons del meu atimat basalona. un sarvidó mentrastán, ni chaviernándes ni decót, va agafà el seu bucadillu de embutit de caúchu (i hermanos) i am la meba botavíno vai cumensà a fé el primé tragu quan el burru aquell del potipoti altintóp va fé la ceba primera rematada a la nostra sagrada purtaria. el sustu que me vai endú va sé de hórdago i casi m´empasso el primé mos de churissu. van sé muments de musió cumtinguda cins que la iaia am la ceba puteta torta va ensertá de clabà la bola anala meba purtaria mentra el noi de la servesseta estave recolsao en un poste. jo suposu que l´henric estave anallà per veure de forma pirivilechiada la jugada del tanto asulgrana. anaqui a sota tenen un atra foto que me va fé un amic de la grada quan estave guardán el minutosilensio bén assagudet anala meba curraspunén lucalitat.

recuparém l´órgasmo de mumsarrat

- pues dilluns a la nit per la "la ceba" van fé per varià un prasiós i garratibán purugrama de sémse loro-baginál, bé, per sé més emsactes, un nou purugrama que no vaic veura del tot sencé però que pel que vaic deduí me semble que tractave el tema de la ristaurasió de l´órgasmo de mumsarrat. aquesta nutisia me va gafà de sómta i vai quedà fet pasta de asquerro, achí achà que me va vení al servei pues allò que li falten un parell de túbus anaquet trastu que toca la coralina quan venan dies de flós i violás. ja saben bustés, que si casórios, bautissus, selebrasions en culós asul y grana, convensiones de panchas cumtentas (usia de bisbes cardenales i mussèns...), atséteram. ¿saben bustés que aquets órgasmos estan furmats per varios túbus per on entra i surt l´airet l´airet l´airó? achí de prinsipi semble que no sonen bé del tot però tanpoc és que achò tingui gran imputànsia pràtica pues en dafinitiva hu imputan és que sonin bé. quan diuan que les nobas janarasions tenan de cumsarbà aquet estrumén per tal de pugué tucà la pera als mona-quillos i guiris varios numés té de racurdar-li busté anala ceba parella de fet que fé el primé órgasmo en honor al gran mona-quillo de la coral del munastir no costa tan: més u menus com la guluriossa i aspatarran reunió de patisantes asulgranas los dias de partio. i si me enpura usté tiene pa escoger muchos sitios de más pa festejar los triumfus del seu clum a parte la Badia pópiamente dicha i sinó me le pregumtan anal señor de la afoto que semble tan cuntén a jusgà per la carona de felicitat que ens mostra.

.

aichi que bisto lo bisto aquesta merabella d´estrumén, autèmtica chóia de la música de càmera un regalo per les nostras uídas, un endoll ple de adornus que allá a donde los vé tienen su uso, i en dafinitiva, un troÇ de maquineta am un aspatarran so que en tan sigui restaurat farà tramulà la sagrarda mumtanya majíca i sirà si el totpudarós i umniputejadó sañó prasiden Porta vol, un urgúllo de la pàtria catalana i resta de l´estrangé. espero i dasimcho que los semientos del masíso momserratino siguin pusats de cuatra putetas am aquet órgasmo un cop enllestida la ceba reparasió, i fem un ball en vultán del temple a modo de rutllana; i en una germanó com mai hàntes se havia bisto, tots, catalins i catalinas, farem peña i piña, farem gresca, caliu i disbaucha, pulurarem, cridarem i treurem mucadós per selebrà la festa de la marededéu. al final del festejo tots plegats pudrem vibrà de musió cumtinguda am el prasiós ball de la sardina, la dansa més bunica que es fan i es desfan inclossa la dansa la marmota que és la preferida per nostra prasidén Porta. en cabat pensi busté que 'los panes con penas son menos' com diu el refraÑé i que puestos a que el nostra atimat clum del basalona no guanyñi un pútu titúl al finalisà aquesta tan-plurada, una escursionsilla anallà adalt sagú que no li nirà pas malamén més que ré per la ceba salut. i sàpiga que per sobra de tot farem pais com curraspon a la nostra idiotsingràsia asul y grana...un irrenunsiavle séllo se mire como se mire o me lo ponga del derecho o del rebés...

ja pot descansà en pau a la lluna si li surt dels nassus

- abui he llachit una nutisia que ma unplert de musió,achò si,com sempra una musió cumtinguda. si busté hi bol i sobratot té pela llarga, pot demanà que "sus restos sean esumaos"com curraspon al bunic satelít que ens fa cumpañunia quan aquet bunic sulet nostru s´amaga per l´huritzó. miti, busté va a ca l´enterradó i numés els ha de dí: "escoltin, que jo buldrie de tení descanso etérno a la lluna lluneta, cucrétamen en un sacrófago hecho pa tal ocazión.... madera d´arbra de la riviera del nilu i si pot sé vién mullido, però sobratot lo sufisientememte hancho pót largo...escolti, ¿quan sirà si és molt amabla?" en prinsipi i fins are cap pumblema salbo quan arribe el mumén de pagà i és que desgrasiàdamén jo no ting calarunets per permetra´m aquet dibinolujo. mitin que asin i to con mis sién anyos allà dalt pudrie fé nobes amistats am els mursianus lunares de turnu (si és que ni ha algú, oju), i qui sap si algun dia suterrat bajo aquet suelo lunátic am la meba matèria ugrànica pugui creicha un nispré. és inchús que no pugui tastà per allò de "la dascraminasió ecunumíca" la sensasió pues de durmí anala meba lluneta i pugué veura (mort però tanseval) la posta de l´aspatarran planeta del qual en sóch cill. cill bastardo però cill al fin i al cavo. escoltin bustés, que la zorra del planeta lluna (usia la zorra lunàtica), diuan els sientèfics del purtàgon, té les cebes purupietats naturals i serveichan per cunserbà la pell tal com passave am les momìes de l´antich ejipte i els faaraons que tenien embulicats am mucadós de farcell dins de la caixa aquella. are, sàpigan que un cop m´empurtèssin anallà adalt, no faria cap falta que m´embarçaméssin pues am el meu cuerpo tan minsu i escarransit i més chuclat que una pubrissona sangunera, poques coses caldrie umplí esepta la meba butchaca de cuartus i poca cosa més. i qui sap si am el tienpo i una bunica canya incluso aquets siñós de la nansa me pudrien muntà el meu propi mussol-léo emvultat per sién mil estreyas del firmemento. les mebas restas furmarien part del sur-suelo de cràtet culó sanissu on repusaria el meu cuerpo serrano cunvertin-se con el paso de las senútrias en el sentro de la galàsea conosia

*********************************************************************************

al lloru que no estamos tan mal, ¡honVre!

homa, tan malamén putsé no... pudriem està pitchó

"la pirimabera la sangatéra" i aquell pubret tauró pellegrí

- el refraneru casteyà que si té algo és de intel i chén ens diu allò de "la pirimabera la sangatéra". pues que bolen bustés que jo lins digui? pues que nastic decót. i tot achò viene al ilo d´un tema que abui me llachit i que ens diu allò que amb la pirimabera s´apuchan les cumsultas per represió. diu tanbé que putsé sia dagut al canvio estasional per allò dels equis-nòsios i los solstésios... i jo are presisamén que estave pensán en el meraballós discursu del meu prasident al garratibán aplec mundial d´enprenyes basalunistes a la bunica i juiossa lucalitat del estraràdio de l´upspitalet del llubargat. are que al meu aumil judisit tanpoc cal dramatisà tan la situasió aquesta, que no val la pena, ni acullir-se a l´avíto melancólico como tanpoco al que hase al monje. i si bustés me parlen de l´as tenía que els puruboca aquet temps que fa tan revuelto... que un die agafe i fa un sulet aspatarran i al die sigúen un sielo núbul... que a lu milló busté se troba de mil merabellas i en poco menos de diés menutos me li agafa una mugronya d´aqui a gratallops que ni el madca ni l´espot ni el mumdopoptivo infodma leidos boca abajo i del revés...
.
jo hu dic padqué com a vuén seguro tots bustés estaran reprimits am la situasió que ja els he cumamtat en anteriós purugrames, pues que facin de una esforsa evulutiva i saquen las castanyas de donde no las tengan. l´ansiatat aquesta que gafen pel seu basalona és massa esagerada, i no parlem dels tastótnos bis-pollares de la premsa de la nostra furmossa siutat cumtal, am episodis d´ufòria esesíva alternats am els d´una purufumda represió...atrament dit pumblemas de bi-polla-ritat asulgrana. les recaigudes estan a l´ordra del dia su prenguin como su prenguin i no hai más ni menos. els nerbios no els purtaran enlloch amics penyÑistes, no pateichin pel lloru Jan, que el pájaro aquet ja sabe volar solito i ublidint-se de les angoichas als espais uberts i als espais tancats i de les fórbies a les samarretas blancas. les mulèsties que aquet clima tan raru pradisposa ana tots bustés i espesialmén a les persones sansivles és una causa i no pas una cumsecuènsia de tot el que veuan, llacheichan u escolten per comsevol mitchà. achí que deichin de patí i disfrutin la pirimabera encare que el refraneru digui allò de "la sangatéra". i sinó van a la platcha i li pregunten que n´upina anal pobra tauró pellegrí que anave esmaperdut per deban de la nostra costa a l´alsada de les nostres buniques torres gemeles.

*********************************************************************************
.

al lloru que no estamos tan mal, ¡honVre!

- vién, hàntes de comensar quiero dejar constansa que mi querio clum no es en dingún caso cap rampública banyanera, hans al cuntràrit, ni que por ilusiones asin lo entienda mi querio presi. jo aupino que no n´astem ni milluret ni pitchuret, sinon tot hu cuntrari, achí que, sañó porta deichi busté de dí cap més bachanada ni opiedades al raspémto. por otro lao vemgo omserbando que la situasión de nuestro clum es de cojón de sastre, usia como dise la espresión servantina es un batibull, un potipoti com bé mereich un bunic escut com el que ens rapresenta a tots plagats. jo pemso que la situasió de nostru clum és ómtima i que el primé equip va viento en cópe, el fumbol base usia la pedrada d´en Gordiola va com mai a la bida, i molt de oju padqué les semsions tal com veu busté amich meu pues se pot aplicà aquella prassiossa dita de qui no se cunfódma és padqué no bol. oju avi-sor, i ja no diguem ré de la situasió susial del clum i del estat d´ànimo de les penas del basalone.. am més unitat com mai hàntes viem disfrutat ...unitat contra busté és clà

.

catañuña està patín massas fuitas de tot tipus

... fuitas com la de la tsentral nucleát d´áscodós quan el passat mes de nuvembra van recarragà el seu reactó i se van escapà pel sistema de ventilasió refricherativa unes partencúles molt patitunetas i que por sierto, estaven lucalisades i aillades. achí achà els ténicos de la tsentral, uns rimchuls de la siènsia fisíca, ja ens han tranquilisat convenientememte i per achò ja puc respirà l´airet que raspiro sensa tení cap póo. a més ens han dit que tenan una imputànsia ensemnificán. son partencúlas com un gra de zórra de platcha, usia que tan minóscules que no poden de fé cap mal, hans al cuntràrit. ¿ha caso bustés creuan que elememtos subatònitos lins podan de fé mal? pues no. ¿que padqué? pues padqué no. entóses trubem que la terra que cade die trapichém se pot dí que es "firme y segúda". allabós els enfutóns de lús sirculen per l´aira com els esos-tópos radiamtius de la espèsie badia però sensa cap afemta sacundàrit. ja dich, en prensipio no passa réderé, tot i que oju, achi mica en mica i sensa enterar-nus van intruduint-sa pels nostres cuerpos a trabés de las fosas nasáles i urellas vàrias i ens van putechàn die rere die. espesialmén als basalunistes.

.

els enfutóns de lús que venen de tarragona i purubinsia puchan cap a naltrus i ens castiguen però no masse, pues al fin i al cavo ja saben bustés que tot a la bida té ramei menus la mótt. achi que els sañós sientefícos han dit que ens inmunisem pusant-nus una armilla o chalecu am els culós asul y grana encare que bistos desde la capital del pais de aqui al lao "futèssim el penas". que dona igual que fem el ridicla am el peto a sobra pues sobretot no tinguem cumplémsos que ja somos mallorsitos pa eso. allabórax, quan veic la tsentral nucleát dascodós que se li escapen els esos-topos radiamtius i que poden fumar-nus en un tres i no res als sañós avi tans de la capital del prensipat me fa de suspità que és un sabutacha i una cuspirasió dels enbaucadós i dels e-pócritas de l´entorno asul y grana... que com ja he dit hàntes de coses pulutives pitchós no en respirarem. achò és el típic anbientillo com el de can BamÇa, tan i tan carregat, tan i tan purdrit de fums de cagarru d´elefán de la patrí... que si se fixa bé, son propis del seu veí de turnu quan té ganes de tucar-li la pera al no tirà de la cadena. i sàpiga que ni els eculu-chístes del grinpís pudran acabà am aquesta atmusféra tan i tan irrespirabla. al tienpo, i aujalà me tivoqui comonopodiaserdeotramanera

*********************************************************************************

busté que me buldrie ajudà a cambià la història pafabó?

*********************************************************************************

- pues sí sañós. mitin que me posu chulu com un chocho, sifanofa com en chóse murriñu. ¿qué passe? a que els atissu anatots bustés? pues jo buldrie de sé com en max von sílou. max von sílou és un actó que ja fa uns cuaramta anyets ere tot un bateranu, lu que se diu en el agrót pupulà un purufassiunal en actiu, are per achò el pobrome ja se li ha passat l´arròs i està passat de voltas com un turniyu dels que ting al cap. aquet siñó és de la janerasió d´un sarbidó, és suéch, a véra, no vull dí que se faci el suéch padqué ni m´impotta ni m´imtaressa. putsé bustés racotdin el seu papé guluriós com a pare Pérrin a l´emsursista, ja saven crús en mano i moco en cara... però oju, a mi el que me fa més ilussió de racutdà és un atra panicula. la eséna se desarroya dins d´un asensó on el señó von sílou sútt am en róbet ré en fot i me sembla que achò passe a les torres bersones quan encare eren torres. en dafinitiva achò me porta al meu servei la missió que devo ejecutar en vrebe.: nà a caÇà elefantes asúles am trompa u semsa trompa, am culmiyu u semsa culmiyu pa acto seguio nà cap a la sala de chúntes i trufeichus varios i cunpletà el traball de manera purufassiunal i eficaÇ sensa cap delicadessa o penedimiento. am aquet mutibu ja me cunprat unes uyeres grogas als encans bells. achí achà fet tot achò daspués bacharia als vestidós i arrusagaria am tot per daban tot i que molt de oju, putsé salbaria analgú ni que fos per caritat guiris-tiana. un cop feta la cosa nostra estilu basalunista men diria a l´uruport del part del llubar gat i gafarie un buelo runvo cap a milam per trubar-me am el sañó don Silbio Berrusconi per tal d´entregar-li les restas del noi de los mares del sút (i parte del amasónas) de gràtis o a canvi com a minimo d´une de les cupetes que té a darrera seu. pensin a més que me quedaria bén ampla fén achò achí achà, no hu dumtin pas. bé, aqui sobra els deicho am la foto que me vaic fé am les cupetas al miyanello, en cunclét a les cebes ufisines i am tots els truféchus avios i por aver como fondo del boséto

*********************************************************************************

d`ata a la puerca fins a puichatdà

.
- unos dias hase han sio descubrios los restos de mamdibúla del àvit dels nostras àvits, el lomo antesésor en las grutas de ata a la puerca, apaña. entóses yo me digo dentro de mi más sopena emnorànsia y profandad que estos siñores siemtifícos, usia, los arcreólogos, paddó, los paleonteorológos asin con sonbréro y latígo a lo endiàna llóns han pasao el plumerin i vét aqui pues que ens trubem una bunica resta pel museu dels iaius. disen que un ramal que se fue pa l´asia, el lomo ereptus, que imaginu ja cagave bé, va tení pumblemes d´adaptasió al seu decosistema; pa l´otro lao de auropa pemso se fue el lomo antesésor, que quiédo suponét siguiemdo mi teioria que se trata del duenyo de aquestas demtetas tan bunicas que encare tenim a basalon. desde castell de pèls diuan els antesus que la cadabera aquella no estava tan desanvulupada com els africanus, que se suposa que es veu que remenaven milló el manio árte del manejo de enséres, balones, bufandas i mucadós.
.
allabóntas me pragumtu anami mateich que per a qué coi ens sarveich tanta rabulusió de les espèsies per trubà un sarbidó com qui are els escriu; per achò no feie falta tans milions d´anys coi, am uns quans dies ja ni havie prou. si ana achó li afechim alguns jugadós del basalona pues tenim tot un cabàs de probas que damostran que el sañó cháls Dátbin no nave tan ativucat en els cambis de la natura. putsé l´home jo crech que s´havie quedat masse curt de temps i de ganbals quan va escriura allò que los canbios en las condisiones de colquier avitat feie que am el tienpo i una canya acabés duminàn el més fort. usia que tal com raja, és sifanofa, l´adaptasió de mols jugadós que venan a nostra siutat i trigan si és que arriban a fer-hu algun die.. a adaptar-si al seu entorno.
.

el trasbase de l´aigua del róÑa cap a terras del Sút

.
- aichò de la escasés de l´aigua semble un chiste de mal gustu. ja no sabem abón anà per recullí ni tan sequiera un cúbu del liquído elememto, tenín de gafà via cap a la pobrènsia de Lamería per umplí els nostras dipòsits en forma de pamtanos;sirà que la pobra gent aquella d´allà baix no nesesita l´aigua que numés cal veura lo requebrajá que está la tierra per a sobra que nem d´escanyapobras per la bida. are, vién bista la cosa desde un pum de visió glubal achò que ens ahurrem en desalinisadores que por sierto van masse cares i naltrus hem hagut de fé inversions molt més imputáns per a la nostra bunica siutat cumtal i rudalias. jo vie pensat que si posu de la meba part une miquete d´esfuerso i no estiro de la cadena del meu rúm de báÑ pues a pesà de la pudó que quedi enganchada a les parets i de les mil móques que facin cumpañunia a la siñora tifa faré un gran sarvei a nostra susiatat tan i tan nessessitada de salvadós de la patrí. els meus atimats punitics hurien de sapigué que un abión sisterna desde la sierra de naboserrada (allá por la pobrensia del guarda y derrama, al nodte de la capital) que traspotara pal trasbase hasia aguas del evro unos quinse mil metronomos cubícos de aigua ja pudriem umplí unes cuantes pisínes i sobratots cams de regadiu. el traspaso tá josé-segura no crech que el meraballós gobiernolanasión ens hu parmeti pues padqué no. entóses me se ucurren otras bábulas de escape i sirie más hasia al sút

.

allà a prupet de la jiralda i de la torre del loro trubem los ojos del guaidiana por el sur de la sierra de despenyamàrques allà ustedes siñores poniticos me recojen el floído sovrante y lo remontan tal cual asta algunas cuemcas flubiales de catañuña incluidas cabeseras de los rios. tenim el pumblema del carburán que farie que l´aigua surtis molt més care que la del grifu i més si la arrusaguem am aquets abiones-sisterna que abans he esmemtat; ja no diem si utilisem el métuda asmàtic per eliminá las sales recalsitrantes que ai en el póso pa reutilisarla en calitat putable. pot lo menos el asunto de la saquera quedaria medio sulusionao però no del todo entóses yo lo que haria es irme paluego de los piraneos, allá pel pais dels carpachos. allabóntas com un comsevol temnico de medioanbiente a l´alsada de la desenboca y dura del matsélla pues jo apurfitaria l´agua del riu róÑa que te un cabal molt més genarós que els rius de la virtiente aspañola i la purtaria fén un canal a modo de sanja com sifossi un riu artifisial desd´allà dalt fins a la empuradora de l´upspitalet del llubargat on la tractariem per deicharla neta i pulida, achí achà que en dafinitiva acabarem tots plegats fumats per l´aigua

*******************************************************************************

a mi no m´argraden els momo-plasas ni que el basalona me cumbidi

.
- gràsies sañó porta per ver-ma embiat aquet correo tan interesán per a un sarbidó. ¿oi que nastic del tot prasiós dins del meu momo-plasa? pa que usté vea como le he abilitao pa montar a la meuca de la meba atimada mullé. la siutat porta el nom del clum, una titusió sentenàrie que m´agassaja i m´afalaga am aquesta mena de i-meils clectrónics. no vechin bustés sañós del basalona hu que jo els agraeicho de manera ferma i farburossa el que se recuétden de mi; lo que dejaron en mi busón de entrada no tiene pésio. ploru de musió cumtinguda am llàgrimas blancas de l´entrecuicha que me se donan numés pues de pemsà lu impután que és pel primé equip de fumbol aquet tipus de reptas. are que el gran pumblema que ting és que no sé com coi encaichà a la buturuda ma siñora, si am encajebolillos o a pressió am una cullareta com l´uriol gélet. llachit el mansatcha de la bandeja del ut-luke, jo els donc las gràsias que m´hachin cumbidat, per a ma persona és tot un hunó i més tractan-si del basalóna mon amurg. pudré dunà buertas i más buertas al sercuito dels molts-melons, atrament dit sercuito de Qatar-ñóña en un "Ódit 5 aritos" me semble. are que el numaret de arus que tingui tanpoc me fa masse el pes pues suposu que no me dunaran de gràtis el coi de cutchet aquet, d´atrabanda tan bunic, tan caret i tan mudernu. és un cotcha de lúmsa i na menos que me cumbiden de fé els mil qilumétrus un darrera l´altra. bustés pratenen marejar-nus u qué? no ens mareja lu sufisién el juego de nuestro equipo? achí achà, havén perdut el comta i sensa solta ni rebolta futén chicanes i giravóls.
.
la rebolta que ens futreu a tots els sosis i patisans com si fóssim un tio-bibo fet a la imájen i semejámsa del jeta de nostra prasidén...sirá de ordágo. de fet un tio-bibo entre los tios-bibos que pululan per quets móns de déu umniputén. i parlán dels tio-bibos i dels mil kilométrus de cursa pels sosis dir-lis anabustés que facin el fabor de no forsar la maquineta de según que sósios de detreminada edat no sea que prenguin mal. hu que bulem els culés-culés son triumfus dapurtius del equipo de fumbol i menos achò de fé el mussol de reguerot futén voltas ridiclas cunduín un cotcha que ni tan sequiera s´ el ´regalan daspués d´acabà la cursa. a més, en un tudismo que no és ni tan solo un fúmula húno com els que porta el cuellicódto del señó ienegé dirét un amsturià am bon caràcter de nom femnamdo, d´apallidu, alómcho
********************************************************************************

sañó rimchuls. si usté pudiera leer mi mémte, marededéusañó

*********************************************************************************

jo tanbé me la chúgu cade die quan passu per sota un balcó

- i no cobru hu que cobra el sañó de la purtada del prasiós nutisiari d´imfurmasió l´espot semprambelbasalón. mitin bustés, ahí vaic està a púm de patí una dasgràsie quan nave pel carré laportafarisa sensa númaru i me va caura anal honbro un cantó rodáo que no va fé més estragus perqué déu no va vulé. usia que quan rabiliten una faÇana no tenan mai en comta si per a sota passen nens o iaius. padqué busté miri, quan se descascarcarilla una fachade el primé en tení un sústu és el pobra ansia ano que surt a fé el seu passeo matinero camino de la fleca del pa. si anià un madaparit que averlos áylos que no ha fet cas a les istrusions del seu ajuntapelas curraspunén pues jo me la chúgu de mala manera tan u més que el siñó dels rímchuls que tutal se la chúga daputivamén padlán i punto pues "la pela llarga" no lin faltará en tan com m´el fumin fora (i mai milló dit) del basalón. en canbio a mi aquella pedreta dels cullons de micu me caurà anasobra i aparte quedátme sin un duru d´endemnisasió putsé acabi la meba trista emsistènsie dins d´una capsa de fusta abilitada a tal eféto. miti sañó rímchuls deichi de prasumí anales gasetilles basalunines que busté se la chúga, i menus fàcim el fabó de deichar-se assanyÑñalà pel "déo acusador" de no sé qui coi padqué el bon hómen deu d´està amagat. si sañós meus, jo tanbé me la chúgu, però no abui contre "el chal que no tapó nuestras desbergúensas" no, jo me la chúgu nan pels carrés del popla que si no li cau una pechína (no, de ruvia no, aujalà però no) pues li cau el gargajo d´un buarru, un cubu de pichum, l´aigua d´un jeranio o el ensulto de un maleducáo i achò am suerte no le caega la cagada de un palomo cojo como fue el caso del que aqui les cuenta. asin que no quiedo ver más yo riquéos por padte de un señó de las natiyas olandesas que nesesitaré de siete bidas com els gatets per fé la ceba furtúna. trobu amichs meus que per cumpa de tota aquesta forma de tenir-sa pena anasí mateich no nem enlloch, no señós, ni anal clum ni a la bida d´un pobra vianán, per achò estic perdén la meba relichió a pasos agegantaos, per questa manera de fér de comsevol pumblema la causa i la cumsecuènsia de les nostras pròpies penúries que no son ni muchas ni pocas, sinon tót lo contàrio.
********************************************************************************

la ví amb gós, la ví amb gós, la ví amb gós, la ví amb gos...

els prasemto una aspatarran musiqueta de la sañora édil plaff (losmatabienmataos) i que ahúnque piemsen lo contário no n´està pas dadicade anals purufassiunals que are matei formen el nostra potipoti d´estitusió. aquet "canto de la si-guarra" que faic questa nit està dadicat anala prassiossa final de parits de fa pues uns dos anyñets més u menus sifanofá
.
deeeees lles quifón béserg les miáaangs
un rirg quise pér sur sa búuuuuuuuuch
bualá le portré sansa retuuuuuuuuuche
de l´om oquel je l´apaaaartiaaaaaangs
candil me prang danses braaaaaaaaaaas
etiiiil me pagla tut baaas
je buá la bia am góooossos
ilme dí desmóttas d´amuurg
das mots de tús les jurggs
et sa me fé quelque chóoos
il éntree dans mon cuaeuru
je buá la bia am góoossuus
.
una paaaagtéeee de booonneeeerg
don checoñé la cós sé lui puurg
mua mua mua purg lui dán la bie
et des de que yes les apergsuás
alorg llesensen muá mon queur qui bat
des nuit d´amurg a plus en finiiiiirg
an grand bonerg qui prend sa plaséeee
les enuis, chagrins mugrons séfaséent
egeus egeus a en mugírg pasque gúiiii
je buá la bia am góoooossuuuuus
.
la bia am gos
la bia am gos
la bia am gos
la bia am gos
*********************************************************************************
- els deicho anaquí asota la avirsió d´una bunica muraneta que semblave anal nostra atimat Samuletó però a la framséssa com les turtílles; que per turtilleras ja tanim a nostras jugadós

la saracóñor cambia de chíc, natrus, pues tanbé

pues sí sañós, en póch menyñs de vemticuáta auretas que el meraballós equip del basalona cambia de chíc com un comsevól teminétor. com bé bustés racutdaran aquelles maquinetes am quells ulls badmallets i achi com tan grassioses eren uns dubóts que sumreien tan que su feien tot elles suletes

melocotóm cáscales, de toda comfiansa

-- si utédes se asercam por la vera del rio segúda, allà por la rigión morsiana, se podran de haser a la idea que ofresemos unos porductos enlatados que seran de lagrado del cosumidor medio. sepa que el pésio está de rebaja por no desirles que amtualmente se encuemtran en una pormosión en colquier colmado del barrio onde usté resida. los venden en ofédtas de llaunas del trés por húno asin como la enfabada letorál, aquella que anunsiaban las iaietas a l´anunsio on deien que estaba de muédte. sifanofa com m´argradaria que fóssi el meu atimat sañó prasiden i tota la ceba bunica jumta diratiba. allabóntaX tenemos los frasquitos de préssacs en amibar de la madca melocotóm cáscales, antigua casa que es dedique a la conserbasión por métodos tradisionales de esta fruita pero fuera de temporá pa que asin ustét pueda disgustar en los póstres de comsevol rastaurante junto a un poco de pinya. una itiqueta con la solera del préssac de presidemte que tenemos no tiene copenténsia dins del mercatto nasiunal pues son molts anyos anallà en la cresta de la ola futén el indiu amb botos de sensura, amen de hotros foyones barios como el presioso episodio del auroperto i dels seus eslíps tan i tan hurteras. asin que les presemto al señor melocotóm cáscales en primisia i en enbase de llautó culat, mismo material, mismas prestasiones que la chapa de su premitibo crànio. honbre de prominemte mentón y frente salía como un petecàntropo antesésór pero con gusto dulse almibarado, pocas calòrias y sobretót en sensa cap cumserbant ni culurant
.
melocotóm cáscales está enbasado al vasío com el cap del mateich sañó Porta, usia que no entra el aire per cap puestu i d´aqui vé totes les cebes surtidas de pota. llauna en covre niquelado con xapa-latón en el esterior y la garantia de la cumunitat urupea de preservasión de calidat seguin les normes isó. enbasao erbetíco pa proteger de la lús y del aire el contenio del pote de comserba
.
fet am una selemsió dels millós melucutons de la horta, umtinguts daspués de treurals-hi quella pelusiya que tenan per enfora. hervíos durante un minutet i daspués cicats en agua freda sensa hueso, tanbé se troban anals supetmercats sensa l´etiqueta que garantisa qualitat cáscales amb la carona del nostra atimat prasidén. se poden de trubà tabé en enbasevidrio esterilisao con todo el envolcall de piel vién pelá como está dejando el clum el porta-gonista de la mádca los melocotones cáscales. en la preparasión se parte i se mete en bapor vasio al banyo marria, bé, oju, més que al banyo marria siria al banyo costansa, una varietat de comserbantes que mejoraran las calidades de savor y gusto de nuestro porducto. finalmente serbir en todo tipo de postres...desde pijamas asta conbinàndoles con pinya u vién en una mesma masadónia con hótros tipus de fruita fresca, como una cabesa del enano obtenia a partir del sumo de un limón i cortadita a trositos o entera como vién gusten.

els cheri-júligans: animà o murí amb el carajillu a sobra (II)

- pues como desia en el dia de allér, natrus, usia los avuelos de mi janerasión pues llebamos cosas d´estar por casa, más naturales diria jo. coses com més tradisionales i incluso de mallor cotundénsia pues sepan que en mis tienpos un cop de bastó al cap del prubucadó del equipo contário ya era sufimsiente. si ustét se emprenya, cosa que no deviera U deviese haser numca en perjuisio de su sancta salut.. que por sierto nadie de afuéda le repomdrá, me prueba el lansamiento de boina achi-achà com feien els griegos amb els lansamiemtos de discus feie uns dos mil anyos allà pel pueblo de lolín - pía sino m´erru. racuetde, me prueba el lansamiento de boina achí-achà. si falla cap purublema am la cara ja paguem i sinó la meba és una proba que s´en diu palapable
.
encluso si m´empura me lansa a la javalina de su siñora, que sin llegar al hartásgo porfumdo, se hase nesesàrio cada cop que li fot banyñas am un altra pallu. bé, achò per cumamsà. y entóses aqui ya me tienen todos ustédes vorviemdo de nuebo al inisio del tema: perpárense todos los iaius a la cunquesta de los canpos de fumbol pues com uns comsevols équits méns. quan cumvé muntán saraus en sus respemtivas penyas bamÇa lunistas quan se barallin jugán al dóminu, a la guti-farra o al parchésit. me montan sidrales de cal ampla i redusen su ata neu a esconbros pal dia después del partío...
.
el purupietariu del garito después la imvasión de ansia anos haurà de netechà totes les taules per la quamtitat de sal i vera que el àrbit de turnu els farà caura quan els emprenyi amb les cebes desisions. per emsemple quan el madparit anule un tanto a su equipo. en lo espuesto asta el momento tan sulet debo añadir que no se ufusque pues que coi, mite usté, numés se viu una bagade i a més els upspitals ja van massa carragats de inflátos de microcàtdios i no hai darecho. eso es mucho dinero per a la siguritat susial que no ens cunvé de fer-la malbé entretots pues passa el que passa. que daspués no ni ha calés per cumpa de cuatra sosis o patisans que li donan massa anal crit, a la trempera, al delit i a la falera. busté sobratot, cuidi-si, parfabó. aquesta afotu és curtrasia del sañó lennim, oju; com bé podan bustés cumpurbà el sañó paquedermo me té gafat com un comsevól cheri-polo, el métda capgrós de San Cagat
.
remetièndome al asumto de las henchidas por hoi conclullo aseberando que el fumbol nuestro de cada dia és un poti-poti de sensasiones que acaban con el más tranquilo de los seguidores fanatícos de un clum de fumbol. i els sosis bateranus com sarbidó no n´estan pas lliures d´acabà furmán part de les mimòries de santa llúsia a final de tanplurada i sempra daspués de havé perdut tots els tituls "habios y por haber". santa llúsia, y espero lo recuetden desde hase tienpo, era nuestra patrona pa cuando nos llama el dibino que ocurre me parese una vés en la bida purusimadamén sifanofa.
**********************************************************************************

els cheri-júligans: animà o murí amb el carajillu a sobra

- bone nit atimada audiemtsie. hoi no ablaré del sañó mussol-man aquel del anunsio de la servesseta am putetas de riBáaaldu, no. hoi les parlaré aserca de una nueba ornada de seguidós dentro de este mumdo nuestro del fumbol de cada die. uns saguidós que por sierto i por si no lo savian tienen mucho futúdo. son els cheri-juligans. miten, els cherijúligans tanbién llevan bastón per fotra garrutadas als seguidós cumtraris, portan la ceba bufandeta de llana i el seu gurret pa taparse la calba y de pas las orejeras pansidas. estos sub´pótes en lugát de servessa se inchan a cara-jillus pues pa conbatir el frio i en sierto modo les tengo de añadir que son batante agrisivos cuando su equipo del anima piétde pues les entra el cavreo.
.
de begades el discutí de fumbol am nostras amichs pues tanbién nos pone caliemtes a parte de cardà con la querida (si és que encare viu), naturalmén, oju. eso si, el raspéto que numca se piétda, ni la ducasió ni los vuenos modos. hánte todo mirem d´evità les bufatadas entre los pórjimos, que sirem biejos però som per sobradetot uns siñós. de tan que cridem ens quedem ufónicos usia sensa veu, i quan cunvé llensem un sipiót anal burru damsgrasiat madparit de métda de seguidó que trubem justet a la grada de asota, just en vell mich de la filera dabajo. en sietas ocasiones se a podio visionar el caso de algun sañó cherijúligan lansando una bateria de garagajos que el povre de al lao se tiene que protejer con un paraiguas pel temporal de móchs que se li vé a sobra.
.
en d´atras casos tenemos como ejenplo la típica espardenya lansada al besino de vutaca ese caso cuando menos; però me estalbiaré no dar dinguna esplicasión dao el grabe riesgo que me corro en caso que suelte prenda al rispeto. nusatras som uns saguidós que no purtem cadenas ni porras com feien els més nostras jobas imitadós i en sieto modo coensidimos con ellos en que tanbién estamos hechos uns caps rapats, però uns caps rapats degut a les sircumstànsies de l´adat, bamos, que no ens fa cap falta de nà a cal barberu a que ens rapi el cabell pues ja fa tienpo que ens vam quedà calbus per allò que s´en diuan "fets naturals de terseras generasiones". i per are rémés. demà si deu bol la sagona parte de quet estudi pormenurisat de tot plegat
.