La meva veritat

Bon dia. Com a soci veterà del FCB tinc de dir que estic orgullós d´aquest equip que tenim i per extensió del seu entrenador. No cauen dins les provocacions que fan des de la capital del reino, segueixen anant com formiguetes, a la seva, fent el seu treball que és el de jugar bé al futbol i de guanyar partits, mica en mica, com qui no vol la cosa. Si aquesta temporada per casualitats o bé per una série de accidents no acabès bé, jo acabaria molt empipat i molt fotut, però estaria prou satisfet amb la tasca realitzada pels nostres jugadors amunt la gespa. És així com penso jo, és la meva mentalitat, millor o pitjor, però en cabat és la meva mentalitat, m´agrada premiar l´esforç d´una gent inclús per damunt d´algun resultat puntual. La feina bén feta s´ha d´agraïr, així com la tenacitat, la persistència, la perseverància. Desprès arriba el factor sort que et pot empènyer a conquerir el triomf o bé a mastegar la sorra de la derrota, així com les errades puntuals tàctiques que pot fer l´entrenador o qualsevol jugador, són humans i no pas màquines, recordem-ho. Són una série de factors q no es poden controlar del tot, a part de ser més aleatoris i circumstancials.

-

El nostre equip supera les baixes sense embut i sense excuses, rep arbitratges vergonyossos com el del dia del Athletic a l´estadi, i així i tot segueixen jugant amb la mateixa fe, com si no hagués passat res, al contrari, devant l´adversitat més treball i convicció en les pròpies possibilitats. Les forces medeixen el nostre ritme de competició tanmateix com la preparació tàctica i física. Això sí, si a mí em preguntèssin, vostè serveix per entrenar el Barça? jo els hi respondria que no pas, senzillament no. Un servidor cauria fàcilment en les provocacions de la premsa florentinesca,per tant considero que cal ser fort de personalitat per dur aquesta tasca; cal tenir un tarannà molt especial per fer-ho, i aquest entrenador el té, el Pep ha mostrat als seus jugadors quin és el camí adequat: callar, observar, treballar. Desconec com acabarà aquesta temporada, si triomfarem o no, però el que és bén segur és que em sentiré plenament identificat amb la gent que jo segueixo i que fins el moment m´ha donat tantes i tantes alegries...

Estoy harto de los hurtos

Buenos días. La actitud deleznable e impresentable del robaperas de tres al cuarto del Arsenal FC respecto a nuestros intereses ya pasa de castaño oscuro. Empezaron jodiendo la marrana hace unos años con el Cesc, luego siguieron con Fran Mérida y ahora están dando la vara con un tal John Torcal. Esto es impropio de una gente que se autodenomina caballera. No quiero obviar en este turbio asunto la responsabilidad de los tres interesados en cambiar de aires en aras de llenar sus bolsillos, cosa por otra parte muy respetable y legítima; ahora, la actitud expuesta con anterioridad por parte de los señores de Londres, una vez sí y otra también, roza la ilegalidad. Eso de ir tocando canteras ajenas sin permiso de sus clubs de origen debe ser denunciado aquí y ahora como corresponde. Estos señoritos ingleses se creen los amos del mundo. Ya me gustaría ver el dia que vayan a por sus jóvenes promesas canteranas, quizá para entonces papá Wenger se enfade y frunza su ceño de carcamal. Yo no creo en la justicia, y menos en la deportiva. Eso sí, me permitirán mi particular vendetta: espero sumamente "encantado" a esos espantapájaros revientacanteras para de aquí a un par de semanas, chupópteros, sanguijuelas. Tan sólo pido que luego no nos vengan con lecciones de moralina barata ni por parte de su coach, ni por parte de sus dirigentes, quiero q sepan que "donde las dan las toman" en esta jungla denominada fútbol...

afers diversos

Bueno, jo no entenc res de política internacional, però sembla que el món està esvalotat de mala manera i no és que sigui cap super-heroi a la antigua usanza, qué va, tot el contrari, em considero un anti-heroi: això sí, blaugrana de cap a peus, català de neixement i barcelonista d´adopció. Estic algo esverat amb tot plegat i ja sento com des de la capital del reino van esmolant les eines, a l´oest no se andan con chiquitas i menys el sector fatxa. A mí em va la marxa, quan més li ponen, més fort em faig, i desde luego, mentre hagi un club i un pais per defensar, aquí hi seré !!!

-

Bé. Ara vull parlar de la liposucció una miqueta. Això de la liposucció és que tampoc ho entenc. Em diuen que és endollar una agulla dins dels nostros tristos penjolls; pues ara resulta que només de veure aquells jeringazos de cal dimoni m´entra un espanto de ca l´ample. I si a sobre em diuen que la mestressa acabada la petita operació surt a passejar una estoneta i trepitja una cagada de colom, allavors ja no els dic res. Per cert, parlant de les tifes dels coloms, cada cop que surto al meu portal he de ballar fent la xarranca sobre les cagades dels coloms per no relliscar i caure al terra. Això és una puta vergonya, i mirin que jo me´ls estimo als coloms. Yo soy sumo defensor de los animales, eso sí menos del Ansar, aquesta bestioleta mirin per on, no m´agrada gens. Ja diuen amb raó que això de trepitjar cagarades dóna molta sort, sí, i un colló !!!

-

Netejar les sabates después de trepitjar coses sospitoses dóna mal rotllo. És un joc dels disbarats ple d´una absoluta enmerdada. És com canviar els lletreros de velocitats fixes i variables, ara te´l poso ara te´l trec, anant i posant senyals de trànsit; això em torna més boig del que estic que ni es mucho ni es poco ni es todo lo contrario. No vegin com em fot. Les senyals de trànsit s´han d´adornar amb guirnaldes i boles d´arbre de Nadal, també amb llumetes si cal. A més, son com els bolets a la tardor, creixen per tot arreu, salen de donde menos se lo espera, y puestas con las velosidades para todos los gustos y afisiones. Canviar tant les maleïdes velocitats em fa grinyolar pels descosidos, para variable, el tiempo del Picó, i punt. Suposo que això ho paguem entre tots. Mirin, en cabat, el que jo faré serà posar-me una vena als ulls per no veure´n cap senyal i escolti, que sigui después lo que Déu volgui, què carai !!!