la saracóñor cambia de chíc, natrus, pues tanbé

pues sí sañós, en póch menyñs de vemticuáta auretas que el meraballós equip del basalona cambia de chíc com un comsevól teminétor. com bé bustés racutdaran aquelles maquinetes am quells ulls badmallets i achi com tan grassioses eren uns dubóts que sumreien tan que su feien tot elles suletes

melocotóm cáscales, de toda comfiansa

-- si utédes se asercam por la vera del rio segúda, allà por la rigión morsiana, se podran de haser a la idea que ofresemos unos porductos enlatados que seran de lagrado del cosumidor medio. sepa que el pésio está de rebaja por no desirles que amtualmente se encuemtran en una pormosión en colquier colmado del barrio onde usté resida. los venden en ofédtas de llaunas del trés por húno asin como la enfabada letorál, aquella que anunsiaban las iaietas a l´anunsio on deien que estaba de muédte. sifanofa com m´argradaria que fóssi el meu atimat sañó prasiden i tota la ceba bunica jumta diratiba. allabóntaX tenemos los frasquitos de préssacs en amibar de la madca melocotóm cáscales, antigua casa que es dedique a la conserbasión por métodos tradisionales de esta fruita pero fuera de temporá pa que asin ustét pueda disgustar en los póstres de comsevol rastaurante junto a un poco de pinya. una itiqueta con la solera del préssac de presidemte que tenemos no tiene copenténsia dins del mercatto nasiunal pues son molts anyos anallà en la cresta de la ola futén el indiu amb botos de sensura, amen de hotros foyones barios como el presioso episodio del auroperto i dels seus eslíps tan i tan hurteras. asin que les presemto al señor melocotóm cáscales en primisia i en enbase de llautó culat, mismo material, mismas prestasiones que la chapa de su premitibo crànio. honbre de prominemte mentón y frente salía como un petecàntropo antesésór pero con gusto dulse almibarado, pocas calòrias y sobretót en sensa cap cumserbant ni culurant
.
melocotóm cáscales está enbasado al vasío com el cap del mateich sañó Porta, usia que no entra el aire per cap puestu i d´aqui vé totes les cebes surtidas de pota. llauna en covre niquelado con xapa-latón en el esterior y la garantia de la cumunitat urupea de preservasión de calidat seguin les normes isó. enbasao erbetíco pa proteger de la lús y del aire el contenio del pote de comserba
.
fet am una selemsió dels millós melucutons de la horta, umtinguts daspués de treurals-hi quella pelusiya que tenan per enfora. hervíos durante un minutet i daspués cicats en agua freda sensa hueso, tanbé se troban anals supetmercats sensa l´etiqueta que garantisa qualitat cáscales amb la carona del nostra atimat prasidén. se poden de trubà tabé en enbasevidrio esterilisao con todo el envolcall de piel vién pelá como está dejando el clum el porta-gonista de la mádca los melocotones cáscales. en la preparasión se parte i se mete en bapor vasio al banyo marria, bé, oju, més que al banyo marria siria al banyo costansa, una varietat de comserbantes que mejoraran las calidades de savor y gusto de nuestro porducto. finalmente serbir en todo tipo de postres...desde pijamas asta conbinàndoles con pinya u vién en una mesma masadónia con hótros tipus de fruita fresca, como una cabesa del enano obtenia a partir del sumo de un limón i cortadita a trositos o entera como vién gusten.

els cheri-júligans: animà o murí amb el carajillu a sobra (II)

- pues como desia en el dia de allér, natrus, usia los avuelos de mi janerasión pues llebamos cosas d´estar por casa, más naturales diria jo. coses com més tradisionales i incluso de mallor cotundénsia pues sepan que en mis tienpos un cop de bastó al cap del prubucadó del equipo contário ya era sufimsiente. si ustét se emprenya, cosa que no deviera U deviese haser numca en perjuisio de su sancta salut.. que por sierto nadie de afuéda le repomdrá, me prueba el lansamiento de boina achi-achà com feien els griegos amb els lansamiemtos de discus feie uns dos mil anyos allà pel pueblo de lolín - pía sino m´erru. racuetde, me prueba el lansamiento de boina achí-achà. si falla cap purublema am la cara ja paguem i sinó la meba és una proba que s´en diu palapable
.
encluso si m´empura me lansa a la javalina de su siñora, que sin llegar al hartásgo porfumdo, se hase nesesàrio cada cop que li fot banyñas am un altra pallu. bé, achò per cumamsà. y entóses aqui ya me tienen todos ustédes vorviemdo de nuebo al inisio del tema: perpárense todos los iaius a la cunquesta de los canpos de fumbol pues com uns comsevols équits méns. quan cumvé muntán saraus en sus respemtivas penyas bamÇa lunistas quan se barallin jugán al dóminu, a la guti-farra o al parchésit. me montan sidrales de cal ampla i redusen su ata neu a esconbros pal dia después del partío...
.
el purupietariu del garito después la imvasión de ansia anos haurà de netechà totes les taules per la quamtitat de sal i vera que el àrbit de turnu els farà caura quan els emprenyi amb les cebes desisions. per emsemple quan el madparit anule un tanto a su equipo. en lo espuesto asta el momento tan sulet debo añadir que no se ufusque pues que coi, mite usté, numés se viu una bagade i a més els upspitals ja van massa carragats de inflátos de microcàtdios i no hai darecho. eso es mucho dinero per a la siguritat susial que no ens cunvé de fer-la malbé entretots pues passa el que passa. que daspués no ni ha calés per cumpa de cuatra sosis o patisans que li donan massa anal crit, a la trempera, al delit i a la falera. busté sobratot, cuidi-si, parfabó. aquesta afotu és curtrasia del sañó lennim, oju; com bé podan bustés cumpurbà el sañó paquedermo me té gafat com un comsevól cheri-polo, el métda capgrós de San Cagat
.
remetièndome al asumto de las henchidas por hoi conclullo aseberando que el fumbol nuestro de cada dia és un poti-poti de sensasiones que acaban con el más tranquilo de los seguidores fanatícos de un clum de fumbol. i els sosis bateranus com sarbidó no n´estan pas lliures d´acabà furmán part de les mimòries de santa llúsia a final de tanplurada i sempra daspués de havé perdut tots els tituls "habios y por haber". santa llúsia, y espero lo recuetden desde hase tienpo, era nuestra patrona pa cuando nos llama el dibino que ocurre me parese una vés en la bida purusimadamén sifanofa.
**********************************************************************************

els cheri-júligans: animà o murí amb el carajillu a sobra

- bone nit atimada audiemtsie. hoi no ablaré del sañó mussol-man aquel del anunsio de la servesseta am putetas de riBáaaldu, no. hoi les parlaré aserca de una nueba ornada de seguidós dentro de este mumdo nuestro del fumbol de cada die. uns saguidós que por sierto i por si no lo savian tienen mucho futúdo. son els cheri-juligans. miten, els cherijúligans tanbién llevan bastón per fotra garrutadas als seguidós cumtraris, portan la ceba bufandeta de llana i el seu gurret pa taparse la calba y de pas las orejeras pansidas. estos sub´pótes en lugát de servessa se inchan a cara-jillus pues pa conbatir el frio i en sierto modo les tengo de añadir que son batante agrisivos cuando su equipo del anima piétde pues les entra el cavreo.
.
de begades el discutí de fumbol am nostras amichs pues tanbién nos pone caliemtes a parte de cardà con la querida (si és que encare viu), naturalmén, oju. eso si, el raspéto que numca se piétda, ni la ducasió ni los vuenos modos. hánte todo mirem d´evità les bufatadas entre los pórjimos, que sirem biejos però som per sobradetot uns siñós. de tan que cridem ens quedem ufónicos usia sensa veu, i quan cunvé llensem un sipiót anal burru damsgrasiat madparit de métda de seguidó que trubem justet a la grada de asota, just en vell mich de la filera dabajo. en sietas ocasiones se a podio visionar el caso de algun sañó cherijúligan lansando una bateria de garagajos que el povre de al lao se tiene que protejer con un paraiguas pel temporal de móchs que se li vé a sobra.
.
en d´atras casos tenemos como ejenplo la típica espardenya lansada al besino de vutaca ese caso cuando menos; però me estalbiaré no dar dinguna esplicasión dao el grabe riesgo que me corro en caso que suelte prenda al rispeto. nusatras som uns saguidós que no purtem cadenas ni porras com feien els més nostras jobas imitadós i en sieto modo coensidimos con ellos en que tanbién estamos hechos uns caps rapats, però uns caps rapats degut a les sircumstànsies de l´adat, bamos, que no ens fa cap falta de nà a cal barberu a que ens rapi el cabell pues ja fa tienpo que ens vam quedà calbus per allò que s´en diuan "fets naturals de terseras generasiones". i per are rémés. demà si deu bol la sagona parte de quet estudi pormenurisat de tot plegat
.

a ber, anunsios de la servessa. deseo correjir conséctos (II)

.
¿y de este anumsio que conyo ustedes tienen que apostiyar al raspémto? mi pumto de bisión es el seguiente. quan vinguin nous jugadós pel meu atimat basalona el primé que faré és nà a l´urupót del part del llubar gat i cridà a la tetminal bé de les arribades dels buelos internasionales carteliyo en mano, "amigo eh amigo, si, buté, amigo, barsalona amigo, barsalona, yo tanbién barsalona, mira, runaldiñu, puchól, mira mira mira mira mira mira fúboclubasalona amigo, fúboclubasalona amigo, aqui se bibe mui vién amigo, se bibe de marabilla amigo, masse i tot" bé, oju, les úntimes paraules me las e imbentao pues pa quedát un poco vién delante del nuebo cuéspet-. i por sierto, lo del partio del Cánpet por mi que se lo pueden de estalbiar. are si.
.

.
a ber, per cumamsà diré que per disfrutà del juego d´aquet basalona el primé que sa d´està és bén burrachu, veo-do u sensillamén drugat trunat i grinyÑulat. i si busté li portan un camió de doradas dán pues ja està turnán els calachos al seu pupietari pues padqué el primé que hurie de fé busté és deichà l´alcuhól i turnar´se arsemio; asin que are faré la meba carteta. i si bustés m´embien un calaich de sarvessas sé´l podan cumfità de nou,s´el cican per onsil càpiga (usia pel culo) i me dechan tranquil
.
apesiats pasidens de les peñes de la baña i de la trenitat. bulem cumvidar-los anal patit de custrallada que farem el prosimo dia 2 de avril en cam del chalk tséro-4. cada emprenya, putarà una camiseta del basalona am el logolauniséf, culó blumgrana o tróncha, tanseval (ni que sia per daspistà al ribal de turnu, que aquestos germanos tenan el cap cuadrat dichoseadepaso). quet guluriós martes no pot faltà ni les guti farres, ni l´alliollit ni el pan contumaCH, i si la cosa se pone vién lo arreglamo con unas cajiyas de estreya dorrada dan paque puedan semtirse com qui diu una mique més apurupet de casa les putes, paddó, dels vultans de les cóts bulie de dí. pues ja està, atemtamén l´estreyita burrachera dan, patrusinadó ufisial del meu clumbasalona

pues a mi me fa ilusió el anúnsio la servessa

- honbre miten ustédes, como una amorfi o una guíñes a mi no me pongan ni la de los santos miguéles ni la del séro-séro. ni tanpóco la cruscánpo y menos la de mi queria estreyita dorada dan. asin de claro. pero les haré una esepsión en toa regla per mon amich tétí enriCH. sepan que aqui les presemto mi carta pa que mis amigos me embien pa nabidad una presiosa cajita de servesuelas, emcare que dumto me facin putu caso.
.
atimat tétí enriCH, BAMBIMGUT AL FUMBOLCLUMBASALONA
.
tú ja eres tot un ídul a lomdres i vas ascullí de vení anal nostru basalona? padqué tu, tenin ufértas millós que la nostra vas fé aquet acta semsuál am natrus? per la gluriosa hestòria u per nostra forma d´amtendre el fumbol? per l´aspactacla del basalon quan salta a jugà a fumbol u per la mutibasió estra de les primas del sañó prasidén? pel rímchuls o per fugí del Vemger? quina ha sigut la raó messierg engí? miti, ha sigut per jugà al custat de la mótsa ha caso? ha sio por la generusitat del sañó Porta (dels calerons parlo) u pels tituls que vam guaÑà la tanplurada passada u bé pels que umtindrem aquet anyo? pel pamtumàcat? pel clima? putsé les dugas huretas per dinà i les cuatra per fé la siesta... u per les dotsa per durmí? jo, es que miti busté que no m´aclareicho. paddoni que lin digui és que a mi me passa am tots els jugadós que fitchen pel nostra atimat basalona. ¿han sio las unadas, les ganbas o cadàques? les casetes prassioses i buniques per llugà? o putsé per jugar-hi cadiras? padqué? padqué? coi, padqué? pues por saverlo oiga i com que me doni una sola de raó ja me cumformo. putsé és que a basalon som masse buapus i bunics? (gràsies) padqué? u ha caso és una barrecha de tot plegat?
.
atemtamén. un bulgar servesero desde la petite pàtria on milló se beu... i milló "ser viu"
.

me presemtaré al festibal de la euru-bisió

- i sinó m´agafen els de l´euru-bisió i niré al festibal de la totti però aqui on bustés me veuan jo me purupusat de cantà com un comsevol fram Senatra i fer-me el meu paticulà "aberrasión triumfu". no creguin, en cabat pensin que jo tindrie les mebes animadores u chip-lídes am els seus respemtius plumerus de culós i en dafinitiva tots els meus fangs. mentrastanto jo en vell mich del ese nàrio micòfono en mano diestra i camtán tó hechao palante com un dels cumcursáns del jente jóben, una joba purumessa de la noba cansó. ja vuran bustés que de les nobes janarasiones de camtaores com sarbidó si pujan com l`escuma és per algo i allabós surten per tots els puestus i si s´arriben a pusà comsevol canal de telebisió i fan el purugrama d´arte i ensállo allà és que sóch jo i que me curraspon com un "hagués estar" de la bida. achí que els prasemto en premísia mundial el rap del rassignat (achí-achà danse)
.
ma ma ma machacárlus, me me me menchárlus
boti boti memdossa polacomiétda
sañó po po po po porta, ascaróso
achí achà quet clum és un merdé
una olla de cols, és un poti poti
memdossa, ascaróso, mira que faich
jugadós menchàrlus, machacárlus
achí achà, achí achà, achí achà
.
a nostrus diramtius tremcárlus
tanbé al rimchuls i als jugadós
als sosis i pati-sans
tots fén el boti boti
al vultán de les cóts
mireu com ballo jo, achí achà
futén el boti boti mentrastán
elefamte de métda, paquedermu
els sosios ballán com titellas
mireu, achí achá, achí achà
que vixca vixca vixca el bachalón
chim póm!
.
por sierto, si buscan a una biejesita descubicada y con la cara de póquet li diuen que apadrini la meba partisipasió. si nés la meba sañore encare més

abui és el bunic dia del caúchu de pàscua

- pues mitin bustés que abui és un dia pasado por dúlse, de aquellos en los que la parienta le somprénde con uno de esos regaliyos que alegran la pàscua de la setmana santa; es tracta d´un dols en chaculata con sus huebos sus plumones amariyos y su lindo pollito colgao en la punta
.
és el caúchu de pàscua. un dalisiósso àpat tradisiunal de nostras pastissarias i que si menje en familia, tots reunits en vultán d´una taula pessigan un trusét de pa de pesic capaquí, un trusét de pa de pesic capallà i mentrastanto les putetas del amigo brasilero les daichem per l´hore del bar mut. por sierto, gluriós en pesic, gràsies señó pesic, torni sañó pesic, l´atimem siñó pesic, fins aviat sañó pesic. entóses le damos por finalisado al cuaresma y a su tradisión con este er moso huebo de coñón y su demtudo portagonista y le partimos en familia, cadascú am la part que li pertoca. mitin, a mi mentra no me toqui el ninot de ensima de la mona, usia el monu, tanmefa pues padqué ja nastic fart de jugadós que enlloc de treballà se passen tot die fent el micu. si un sarbidó fos padrí d´algú timguin bustés per sagú que no regalarie el pastis aquet pues jo vaic tirán amb una tabletadechacolatealapiedra i un busínet de pa, que el órno no está ni pa boyos ni pa boyeros, mitin sinó com coi sa pusat la bida; a mi els caúchus de pàscua m´argraden sobratot que tinguin molta chaculata i si potsé una mica de meldamelada més que no pas de viscócho que achò anami me sa traganta masse que daspués me sa fa un núo en la graganta. asin que agafem i partit les nostres pursions am el gavinet curraspunén el ciquem anal nostre platet i no armem el foyón que fan a moltes cases que si barallen per la figureta de plàstic. a mi que anià un pumblema i por sierto mui pero que mui grabe. ¿se imajinan ustédes de emcontrarse enmedio el pastel algun pinyo del sañó dels bóngos? no creguin, achò en prinsipio endigesta i mucho. usia que al mastegà cal anà am molt de comta.
.
pues achí acabem aquesta guluriossa setmana sancta, un prasiós culufó am el caúchu a sobra de tot, i un juiós die de pàscua on els basalunistes turnem a pulurà de musió cumtinguda per la retallada de tres pumtets que li hem fet anaquell prestichós equip estrangé.

y al tersér dia ¿resusité? de palmas, palmones y palmeros

- miten ustédes aqui donde me ven no se crean ni por un estante que este presioso domimgo de dibina ressurremsión, una vés mi querío equipo aconsiguió colgarme, ahora me dé por subir a los sielos como el de la corona de espinas. aqui estoi, com un comsevól sosi patidó, rodeao por los dos ladrones; el de semtimientos, a mi derecha, el de ilusiones deportibas, a mi esquierda. mentrastanto yo me emcuentro sulet en mi própia crús de la inpoténsia, ahi en lo halto de la crús me siemto omserbado por el sósio i patisante asul y grana. la auto-inmulasión cristiana que no llega ni a tan sols caritat cristiana, es l´unic que ens queda anals seguidós allò de ressignar-se i persignar-se persignar-se i ressignar-se...i vuenos alimemtos
.
aquets pallus que ens penjen la creu des que cumemsa la tanplurada, ens porten a la festa de rams i ens compren la palma pel gamper. en cabat ens regalen una série de bunics palmónes per si no teniem sufisiéns dimsgústus acumulats dins del nostra cos i ens volen deichà de fé patí tot sia pel nostru bé. entóses ya ven que les debemos de agradeser que nos haigan quitao el sufrimiemto por la copa y por la lliga y es de desear que en brebe lo hagan por la copa d´uropa, que oju, tampoc are és cuastió de patí per patí...que les agunies si se fan masse llargues incluso ens poden fé mal i tot. allabós el sañó Porta i el sañó Rímchuls han tingut a bé de fer-ma cumpañunie en el meu monte del calbari particulà que dichoseadepaso cumparteicho de bona gana.
.
sense acritut, oju. achò mai de la bida que húno debe ser de buena entensión como el señor que en su dia colgaron allà por el bonico pueblesiyo de belén. asin que hoi me toca resusitar pues estamos en el terser dia desde la noche de turismos en valénsia y por vuena lojíca asin debe ser contra el equipo de la nueba sorrilla del asnar. y como dije resién asciendo a los sielos y castigo a los rumanus que me colgaron y que por ser unos palmeros del orden establesio (premsa romana de la época como l´espót o el mumdo-poptivo) debieran U debiesen ser castigaos por una jumstisia superior. todo ello puesto podqué no hai justisia terrenal avida ú por aver que pueda haser pagar a gran parte del cuádto poder de la siutat cumtal los meses y meses de arrosegamiento a las faldetes del amtual "duce" del basalunisma. un pelutilleu que ens cumbarteich en esclaus de les nostras pròpies missèries cumamsan per les vargonyñes que ens fan passà els fanfàstics com per emsemple el antiguo idólo que hasia el saludo jaiwaiano
.
jo passo de rassumsità. jo me quedo anaqui penjat anala meba creueta, que nastic més que a gusto am el parell de lladragots d´ilusions basalunistes que em fan custat dia i nit;i és que els basalunistes som achí de masuquistes., que li farem no tanim raméi

jo no sóch cap carróssa...dins del meu bia-crússis

- bé. sàpigan bustés que jo no sóch cap carróssa...dins del meu paticulà gran bia-crússis basalunista pues padqué un arreplegarà mich segla a cada espatlla però ahún y asin voi arreando palante que no es poco. ja veuan bustés que anaquesta bunica setmana santa passada pel fred i per les alagries del basalona un sarbidó està un cop més al pié del coñón pa contarles si es memester lo que se cuése en el "of de décot" asulgrana. he tenio el gusto de patisipar en la prorsesión de la corfradia del sargrado purtugués en la que junto anami, mols amics del casal m´han vulgut ajudà per purtà el icóño de questa santa verja la mare de Déu d´en Murriñu. na menos que cuatrosiemtos metros portando en el honbro al coi de santo, i no creguin bustés que l´hem passechat per amor al arte no, l´hem passechat per veura si el enano cabesón de presidemte que tenemos se da de un puñatera vés cuemta de cual es el emtrenadó que buldrie que fitchés pel meu atimat basalona. si no se n´amtera es pedqué no vol, pues miten ustedes si esa carrósa que porto ensima no llama la atensión del respetavle. entóses les cuento que vie molta gente comgregada pa la ocasión y que ucupava les aséras de la poblasión. el jubileo de los señores sosios i peñasos del clum (que por sierto es elebao dada la camtidad de iaios am els que arrusegu), aclamavan a mi comitiba i sobretot anami. sepan que tanpoco es que corriédamos demasiado, ibamos al paso cochinero, mich ansiano mich tran-tran, teniendo como omjetivo pasear nuestro estamdarte sin que cayera al suelo y se hisiera malbé. al final vam airechà al antic tradumtó per les rudalies de can bamça i semble sé que la verja dels miracles va cumsedí el farburós desich del debót sosi basalunista.

jo no trobo cap difarènsia, hans al cuntrari

- por sierto, nuestro glorioso clum tiene menos petdón que los hótros de blamco pues podqué ya estábamos sovreabisados de lo que podia susedér si nuestro querio presidemte permetia esto...

jo no ting la cara girada en el fumbol que jo dasitcho

- umserbin aquet siñó, un famós catórsa cunagut arreu de los simco comtinentes que pudrie sé el chermà lulén i que anaquesta fotu té la cara girada com la bunica nena de l´emsorsista. sàpigan que anià tradisions bén macas, arralades a mols indrets del món mundial per salebrà el guluriós die de les festes de setmane sancta com per pusà un amsempla a Filiprimas on els fidels deBótos es fueteichan l´asquena am una cosa semblán a un mochu, una fragona o tanmateich una pardenya. els basalunistas cumfesus com un sarvidó a sus partes (y a las mias) pudrie encabesà la comitiva de la prósima manifestasió del sañó sosi pel prupé dumemcha. un aspatarran acte que aplegarà gran part del guluriós basalunisma triumfán, un basalunisma apnegat que nirà tot d´una en diresió a l´astadi del nostra atimat clum. memtrastán l´equipo fachisoletano sirà el nostre cumbidat d`esepsió i els sosis, els patisans, els guiris-gays variados i la resta del personal nirem fins a la porta de tirbuna i mentra caminem ens nirem dunán cops de fuet a l´asquena. farem el runaldu nasarenu da lima-limón i arribats anallà dalt del monte del calbario cantunada trabasera de las códtes el nostra chasucrits guluriós representat en la figura del prasidén Porta sirá allà bén bunic, penchat a na la ceba currespunén creu am els dos lladres andós cantons: el lladre de la ilusió sirà en barrabàs rijkaart i el lladre dels calés en runaldinhu cáuchu. el rassumtat de questa festa tan amutiva sirà meraballós, la gresca entre els sosis sirà com mai hàntes haviem viscut plegats. el sosi dempeu com un aumil sarbidó sirà en vell mich del sarau amb la ceba creueta basalunista penjada a coll, i qui sap si aquet nustru sañó umniputéntotpudarós pudrà rassumsità el tersé dia: el duméncha d´aspactacla i de glòria beneida
.

el señó.caúchu are toca l´acurdió

canviem de modeliyo ¿si u no?

- aquet modeliyo d´aqui dalt és la meba bunica crúyss des de fa tienpo. pensant-hu bé els diré que la meba siñora sempra ma tractat com comsevol ninot des fa una vuitamte anyos un més arriva un més avajo apurusimadamén sifanofa. jo havie auscultado por áhi que si falla el modeliyo pues el canviem i punto. mitin bustés que soi códto de bista de oído i de tot, però ni ha sañós que van per quets mundosdediós que no anténan que simnifica achò de nà canvián de modeliyo per més llétchos que estiguin am l´antic mudel de clum de fumbol i de roba. un modeliyo més que asgutat, però bé, un sarbidó tapoch és que s´hachi canviat de roba masses cops analaceba trista bida. mitin bustés, m´huré canviat de gabán achi com dos béses i poca cosa més: el die de la meba sargrada cumunió i el de la meba boda am la bruicha que porotrolado ja conoseran a jusgar por mis narrasiones a ustedes rilatadas diariamemte en mi pressiossa pitácora pasunal. la nostra atimada titusió no canvia mai de modeliyo i senpra Porta el mateich, i semble que ni forsaos aquesta gent algun die hu pense fer. ja veuen que arrussegu un traju del anyo setamta cuatra i ja en purtem tremte cuatra anyets u siete llustrus... i no sé cuántes llunes plenas amb aquet mateich traje asul y granate. un traju de vestí per jugà a fumbol cada cap de setmana, algo atarunchat (en los modos) com la selemsió hulamdesa i impurtat de los paises bajos, a dia de hoi más bajos que numca.
*******************************************************************************

las fallas y las follas, la cremà i els cremats (II)

- pues sí sañós meus aqui on me veuan vai furmà párte de una falla; mon cap de catró ere el bunic culufó d´un aspatarran castell i jo ere quell ninot per cremà però sens cap cumplémsa avido Ú por a ver. sàpigan que a pesà d´achò me van cremà billmén els madparits dels chotós com fan am comsevol altra figureta pues la meba sancta parsona no va sé endultada pel sañó mestra fallero. allabóntaX per salebrar-hu van tucà unes fanfàrries com el cant valamsianu. poch dispués van sudtí les siñores folleras amb els seus llampánts trajus de llentechóles i amb les cebes peinetas, memtra allà ere ella tota prasiosa.... però fén més nossa que cap atra cosa: els astic padlán de ma siñora. daspués van pusar-si a desfilà moltas parsonas al daban del meu munumén en humanatcha al ninot follero, ja dispusats a inicià la cremà de totes les pubrisones figuretas que me miraven anamí am cara de pena, aichi com l´asquerro. l´ajuntapelas va cul.lucà en vell mich de la plasuleta de la vila una falla més. el pobla ere en festes am mutiu del san llusét, otramentedicho dia del apnegado u die del pera, un atra munumén daban meu am la meba siñora miran-me fimsament. llabós va cumamsà a fer-sa fósc (usia de noche-nit) i les tracas, els gaúchus i els focs d´art i ufisi van fé presemsia am els seus estruendós suroll memtra els emcarragats de la pirotérnia calaven un foch ana la meba emsalén steàtua
.
allò semblave la sargrada en qui secsió am el caballé rijkaart torcremada al fremte tucan-me els sants pabrots am la tórcha ulimpica. vai cumamsà a crimar-me,les flames me daburaven per tots els puestus i en un tés i no ré quells sañós falleros me van fuyà bén fuyat. pel suelo quedaven les tsendras u sanisas ascampades pels vultáns i quell bunic castell de cartró va disaparèicha am mon cap de ninutet de fira gran va deichà de sumriura per senpra més. vai pensà que mala sótt pels chotós que s´hu van perdra!

las fallas y las follas, la cremà i els cremats (I)

*********************************************************************************
aquesta és la meba cillola de vuitamte anyets la creatura, achò quan tenie apenes acunsaguida la majuria d´adat i va sé ascullida com a la més gran de les folleras
*********************************************************************************

aquell sempra inublidabla "sí, quiédo" (II)

*****************************************************************************

*****************************************************************************

- no els he fet sinco séntimos aserca del mumén que tots dos (la malaída pencas i un aumil sarbidó) vam apuchà al gluriós faristol del munastír am el pare don sebastià tallada i comfitada. el mussèn, que dit sia de paso ere un pobra mussol, va féns-sa pues la darrera uratòria amb sagrada hòstia inclossa. racotdo pues com aquella mullé pilirrócha va dir-ma el "sí quiédo" am una prasimònia i am unes poques ganes que dunaven ganes de girà cua i gafà el camí de turnada cap a menestrol ni que fóssi a puteta. però com diuan per no sé bón "vién està lo que vién tedmina" con lo cual aqui acavóse la hestòria del solterío compartío. vam sudtí de lava-dia per sobra d´una catifa de culó fúrsia, am la cumpañunia d´un aspatarran retucà de campanes que dunaven una austeritat al ebento de unes despoporsionadas dimemsiones. van havé gegáns i sañós porta, van fé castells am la ceba folra i la ceba manesilla, am l´anchoveta i la pilá del castiyo...va sé un matí de dumemcha de ráms inulbidabla i qué poch m´imachinave que aquella boda la malairía des de alla vós fins la fecha d´abui. ni més ni menus la nada desdeÑable sifra de diesiséis lustros, hócho decádas, i ja no els dic els dies i les hores padqué de la repressió que m´entrarie acabariem tots prenén mal. achí que fet el banquete que s´acustuma a fé en quets actes i am la tia pepita chafardechán per arreu i en pancràs cherran pels descosíos vam arribà a mitcha tarda entre pits i flautes. are és quan li vaic fé el regaliyu que se sól fé, un ram de farigola per tal que pugués fer-sa bañs de vapóRR hàntes de irse a dormitar. no creguin que el regal d´ella anami no és que fos tapóc masse de lúmse que diguem; un rallócha de corda per penchà al menjadó de casa i que a part de les hores futia una escandalera d´ordágo. un parei de patons que van acabà en una rentada de boca per part meba, el aplauso unámine de los persemtes i poca cosa més. i am mutiu de questa fe-mèrida els ficu una prasiosa musiqueta anumanada "pa tí bóman" del sañó rollor Visión. a la afotu de camsalera (és la de nostra tauleta de nit) pudran bén cumpurubà que la meba nena està naguitossa pubreta, un hecho propio de la ceba amusió cuntinguda. umserbin que anami no me se veu com m´estic cagán a les calces de la tivucació que vaic cumetra en ajumtar-me asta que la muédte nos separase. a partí de quell die me vai recumbartí en un hòmen de distànsies curtes...

el dia que me van matrienculà allà dalt de la mumtanyña

******************************************************************************
baritat que troban que té algu d´espesial? oi que nés de bén bunique i té com un gla mút sercano a lo mistíco? de hase ochenta anyos ojo les estoi hablamdo. a més por si no lo sabian tiene el tépico amspécto de bujer fatál asin a lo maté-jarri
******************************************************************************

******************************************************************************

- ma sancta siñora me va tucà l´orga d´una manera indasén quan fa uns buitamte anys ens vam ajuntà en sagrao matimónio, pues de rassumtes d´aquet fet jo me racotdo que a mumsarrat el virulai va sé reprimit per aquell fet. picado de jubemtut que diuen els antessos. asin que entóses i en hunó a la mala bruicha de ma bunica i astimada siñora se va realisà una serimònia ustera i tsensilleta. are que de sancta té el que un sarbidó d´adult lascént. aquell orga sunave bén putén anallà dalt de la mumtanya dels piÑus. vam apuichà tota una comitiva d´amics i familiás de pilotas i de gurrons que s´els troba en comsevol festeta de questes en que ni hachi parada una bona taula am els seus"entretenimiemtos correspomdientes". aquells dasgratsiats panchacumtentas ai paddó paddó, ens nàven pel darrera fent-hi la pujada per la carratareta torta que era alasoras aquell caminet. hi nàven els carruàtchas tirán amb mala llet i amb els seus cavalls sensa vapór, tucaven els clàmsons usaos a tal ocasióm. entóses arribats al munasteriu, el siñó abat, en mussèn ratpreñat ens va rebra alegra com un chínchul pues se veu que el bon hómen (que ja déu d´estar per les restas), tenia una pamcheta cumtenta que feie un goich i una pachóca que feien d´admirà. s´hurie de vé empassat un bon tibérit el siñó aquell que a jusgar por el frio que hasia falta li vie de fé. allabós com deie hàntes tots dos vam baichà del carruàtcha i vam encarà la porta del cheringuito eclisiastíco i vam sentí l´aspatarran so del tucà de canpanes que feien un surói de mil parélls de dimónits que percutien d´una punta a l´atra de quella més que guluriossa mumtanyota gegamtina. en cabat i en una prusessó que no s´acabave mai vam fé el casori, vam selebrà un gluriós apàt ple de germanó i de gurrons que no sap busté de vón surtien i vam acabà de buidà les emsistènsies d´alcuól de quell templa, lloc on me van tucà els órganos per primé i fins are, únic cop anala meba trista bida
.
asin sepan que a mi siñora la llamaban la biejesita desubicada, pues a jusgar por la cara de póquet que apadrinó en su dia lorga de mumsarrat no podia ser nada de mejor.

fumbol clum basalona cumfidentsial (l´atra vidéu)

- que sepan ustedes de pirmero que en mis estonetas livres soi re-potréro. asin que yo a comtinuasión pasaré a repotrearles un escuéto infódme aserca de la setuasión de nostra atimada jumta dirativa, sienpre a la imtimitat y sin lúses ni taqui-gràfos; i aichò que lins quedi clà. en las ofesinas del clum de basalona per arestídes mallóls se cuesen muchas cosas que molts de bustés desconosen,todo se produse en el enterior de esas estalasiones asulgranás, cocretamemte en la aban-llócha a nibel de daspachus
.
asin pues yo me cogí la chochomelímétros "delañolamariacastaño" y me fui a rodar los entringulis de una raunió de diratiba; la filmasió no hi va quedà masse de bé com se pot jusgà pero piemso que las imajénes son ex-claresedoras. en primét termíno tienen un bacó ordenando la sisión del dia bajo la aprovasión del resto de júnta. poden de omserbar la presèmsia del señó marca angunal, ferran soprano i cumpañunia. aquestos señós tenen prou-ta amb el manejar los movemientos del sañó al fons badall, un gran bisapresiden, milló persona. i per atra banda omserbo que ni ha masses raselus entre tots plagats i aichí les coses no poden nà gaira bé, pues entre ells no se rafien masse, penso. l´anbién és angrescadó i aqui presenten el nou himna de nostru més que guluriós clum. qué bunic! no troben un anmosféra de germanó, caliu i gresca? vaic teni que cular-me anales ufisines i el meu esfuérdso va sé tetànich però va valé la pena. podem cumprubà que tot és mantida de la purdrida premsa basalunina i que anal clum raspirem una alagria endescreptibla. pumblico el rapurtácha anal meu bloch per a tots bustés, per al patidó, per al sañó asusiat i per a la purupera purumusió del espot i mumdopotivo. esperu i dasitcho que s´enracotdin de sarbidó i tots anal cam pel die del fachadolit ens aichaquem chuióssus al biento tots clamando aquello del grito baliento asul-grana le dén por biento, amb nostrus cartrunets de pepét charól en culós llampáns. i oju, no ublidem mai d´apullà a nostru ídul bratsilé. qué siria de natros aquestas úntimas dugas tanpluradas de no vér sio por su presènsia?
.
la prasiossa maludia del sañó biliams serà intepretada pel mestra manel big desde la tsóna de tribuna alta, i cada cop que nostrus herois trapichin la chéspa de l´astadi en sudtí del tunel de vestidós farem tenblà los semientos del nostra terruño de juego
*****************************************************************************

****************************************************************************
Atamsió, petita actualisasió am el famóso "Jan, ruc, Jan"que li diu el sañó mestra qué no ví anal "pa de juán", cillol del sañó de negra, el més lulén de la panícula

por la boca muérde el pés (péres)

- por sinon estaven vién de siguros sepan ustédes que por la buqueta muérde el pés (péres). húno, que ya no se està de ná en esta presiossa bida i que a jusgar por su edat està de vuerta de tóo "como aquel quien dise" debe pues tomarse las cosas sin dingúna amatgúra pues podqué al final este cheringuito sólo se redúse a dos cosas: a cuamdo llegamos y a cuamdo nos bamos. entóses qué les voi yo a contá anatots bustés que no sàpigan ja. qué imputànsia tiene el fumbol si al final passarà lo que deba de pasar, si haga lo que haga su equipo quell siñó de la portrona seguirá portroneando mientra de usté esté rabiamdo. qué imputànsia tiene que no vénsa su partio ponítico si al final de tóo esos siñores se momtaran su "trinquetito" y se repartirán el pastís del poder memtra usté siga en la ofesina del imén buscamdo su puestesillo de travajo enmédio de una látga lista de honvbres sin un destino tan cuvierto como aquélls als que busté va butà ( u no). si puede de evitar barallar-se con el visino de al lao pues evítelo coi, evítelo, que en cabat tots dos sirán un merabellós àpat per unes buniques criaturetas anumenadas cucs. valla usté de tramquilo por la vinya del siñó i per sobradetot camini per l´onbra i tracti de evità de pusar-si malasánc per comsevol tuntarie, que le guste u no esto son dos dias mal montaos i pumto. mite que no conósco a nadie que muérda por un sétio difarente a la boca,i és clà, és per la boca que muchas béses "ciquem la puteta" tots plagats pues padqué pasisaménte és ana questa hestòria que no ens salvem dingú dels murtals que pululem per a sobra del nostra ublidat planeta. un cop busté ha mussagat per la ceba boca per comsevol petit purublema sensa imputànsia sàpiga tanbé que ha perdio un dia de su bida, si si,de su er mossa i a la begade curta esistèmsia dins d´un univértso tsent-tsincuanta milions de cops més gran que el seu petitó transíto pel mismo. sepa que de un dia que podia ver probechao mesmo pa haser la colada, pa canviar el alpiste de su cannariu u vién pa regar los girànios los habrà de mal baratao en setuasiones que verà redículas el dia que rialménte usté se encuemtre pa los restos, que sirà quan menys s´hu asperi.

********************************************************************************



********************************************************************************
i aquesta de regaliyu pues per passar la estona
********************************************************************************


********************************************************************************

el tinbalé del brúCH CH CH CH (II)

"lo que podia ver sio y no fué"

el tinbalé del brúCH CH CH CH (I)

*********************************************************************************

la baritat és que aquet minyÑó va viura bén poc si cumparem la llargada de la ceba bida am la meba més que juràssica adat. però una llachénda com aquesta, oju, que va emfruntar-si als emsèrcits del siñó ñapo-león, allà pels vols del mil buimséns i que va nèicha por si no lo savian al bunic popla de santpudó pues que mereich une petite cumsideratsió. com afachitó els hi diré que el tinbalé té un bunic munumén en el seu hunó anal lloc que va nèicha. molt de oju tinguin, i no aublidin que santpudó és l´antiga pàtria d´un atra mita vivén del basalunisma dels nostrus cors, si sañós, si, del basalunisma dels nostrus alagries...dels nostrus dassamsíssus...aquet atra comonopodiaserdeotromodo ere en pet gordiola. pues achí que durant " la guarra del frantsès", com anumanaven els de la sona del bàches anaquella prassiossa batayeta per duminà el nostru pais, la resistèmsie feie de les cebes des de terres d´igualade fins odéna. memtrastán el dumini dels ñapo-leónicos que ens envoltaven por arriba y por avajo, pues feie que aumentés la repressió contre de natrus. un suldat de nom ichídra va lluità per nostra tarritori. ere el tinbalé del brúCH com pudie vé estat el tinbalé de les ranvles si hagués tingut més suerte i aquet noi tan macu hagués nascut a basalona. els catalans, hómens de gran resistèmsia i d´un curátcha de tota la bida (per emsemple en fram cécs cambó´oo), pues ja teniem la nostra aspatarran figura que defamsés la "patrí" dels carpachos invasós. vam rasistí bastán bé anals framtsesos, i oju per mamaresa havia un foyón de hórdago entre les tropes dels paisus veins, antigas forsas d´ucupació i les nostras guéstes que es feien més i més fortes com qui no ból la cosa. tot aichò pues fins que van arribà al brúCH on aquell marréc insulén els va empaità anatots, ell sulet tucán un simpla timbál a cor que hi vols els va fotra el canguelu a sobra i van sudtí empaitats de pànich. me semble que van havé unes tres batayetas fins el triumfu final, un triumfu més que guluriós.
.
la madparida guàtdia suíssa en prinsipi madparida ens va ajudà bastán. però el milló de tot és la llachénda que diu com la rebaverasió del tinbal aquet amb las parets de la sagrada mumtanyña dels piñus de pedra va fé creura ana les tropes framtssesas que natrus teniem molts més suldadets que ells. i tal va passà, tot gràsies a un tinbal.

els malaits ascensiós sar d´olla-potis

- de bén prinsipi me cumtentava am une escalariyes maca-nícas com les del tall guiri- tànic de la guluriossa plaÇa catañúÑ, però jo ja savie que hi havie un gran risc de passà aquet tràngul que a cumtinuasió els esplicaré anatots bustés. sàpigan que tots els que entren a la meba aumil caseta son els més buapus del uniberso conosio u por conoser i el resto (usia los no entrantes) son llétchus, luléns i capgrossus com el sañó Porta. i a més me fan póo´oo. porsigamos sin más pre-ambulànsias. mitin bustés que els ascensiós de abui die li ramenen el vemtra com si els budells juguéssin a la pitanca tot i que aniá un tema que me porta de curcó. les petaria la chorrada aserca de los momtacargas que utilisem per muntà la sogra de tan en quan però aquet no sirà umjactiu del meu pormenorisado estudio. vaic nà als grans maganséms a fé hu que fan els iaius les tardas de tardó, pues chafardechà els pésios dels purductes, passà un chic de calureta am l´airecondesionao i sobratot rubà chupachúcs del pote la pringà que vén al custat del quioskillo de la plantabaja. achí que vaic baichà en ascensió de la quefeteria asta abaich de tot en un trés i norrés amb velusitat d´elspasmo i de rapén per allò de la inértsia i les fortses centrals del gay-i-leo aquell pues el artiluchi cumemsa a realisà el dasénso i fa de bértigo. mi queria vésnieta como que vomitó el chópet i los grabánsos i que allabós am quell asidén de caiguda lliure per la corda de sero trencada va acabar-la de fuyà de malamanera, pubreta. el récodt de la caiguda lliura va estamparnos contra el suelu i l´emcarragat del porsegút encare va tení els sans pabrots de fer-ma prasisamén anami la cumpa, am hu primet que sóch. allabóntax ens vam treura en camilla i navem més marechats que el decót al sudtí de comsevol puticlum de la siutat,més marechats que un cargulet dins d´un tiobibo. pues que desde quell die d´autus he gafat una térrie i una manie ensuputàbla ana questas caichas de ferru culat que penjan dels editfisis modernos ...siguin de la marca que sigui, tan si són de la sar d´olla-potis com si son de la lista del chínler aquell.

la dolÇa caseta (blanca) de l´obama

********************************************************************

- aquet murenillu am la tés del rímchuls però am moltes més aspirasions va néicha al bellmich del pamsífic, cocretaménte a la bunica illa de jaguay i des que va ucupà el puestu de senadó al estao de lili nois pel patit damucràtic pues que tutóm va fé un poti poti de rumors... i achí fins que a la fi la ceba gent pues m´el va escullí am la sancta (i curnuda) siñora gilarín clintonris com a gran enamiga pues per acumsaguí la candytatura per la gent per al gluriós i triumfán càrrec. abans de tot el murenillu ere senadó, usia que se futie uns bons àpats hàntes de ir al sobresillo. fins que un bon die se va trubà am l´aicharida i bén pantinada sañore clíntonris que por otro lao se la veu massa echà palante, usia tota una siñora d´harmas tomar i ojo que porsifuerapoco am unes prasiosas banyÑes que arriben form cous tu cous com, usia de costra a costra com bé diuan els sañós amaricanus. entóses entre la dona de fé feinas al cumgrés damócrata i el vicari acunumista ja tenim mumtat aquell aspatarran pullastra que dió "el pistoletaso" de enisio de la campanya erectoral. are, si vénÇ els comísios aquestos li tucarà de ballà am la més llétcha (i burratcha) de totes les partenerres que se presemten en quet cas pel patit rampublicà, el gran pistoleru, emsalén foyonero i milló beódo en chorch búich. jo, anal meu aumil paré penso,eh,penso, que a la asembleia que futran tots els punitics al capitulio de guaschsintón se rasuldrà dafinitivamén qui sirà el valiemte que lidie con la más bieja. achi i tot se praveuan fins no hàntes del prupet més de nuvembra uns entensus debats a les televesions púmblicas entre els aspiradors a la presidèntsia de la malaida casablancaimaculada dels astaos unios d´amèrica. uns astaos unios d´amèrica molt bén rapresemtats pels sañós clintoris i per supuesto per la ceba vicària, usiase, quella nuieta que cantaba la bunica maludia de la dolça al obama bén d´amagat a sota la tauleta del daspáCH prasidemtsial

********************************************************************

buteu per un barri guay. tots bulem un barri guay i chachi-peroli

BUTEU PER UN BARRI GUAY, BUTEU PEL SIÑÓ.CHERINOLA, USIA, MI

bucaréts. la meba mimòria parduda (afutunadamén)

- sapigan bustés que hànte todo he ublidat aquesta pudrida final que vam pedra pues d´una manera aichí sensa savé com. jo anabustés els acumsello una guluriossa tática per questos traùma o malsueños que els basalunistas pues tanim de tan en quan. are, bustés m´han d´assagurà que la ceba mimòria no sirà pas la d´un elefamte (asúl) i que acunsaguiran de tení la sumfisién fortsa de vuluntat per tal de no racutdà un mumantet de nostra bida on de manera lamamtabla i soés el clum va fé llufa sensa demanà pedmís anals seus millons de siñós sosis i fisiunats patisans. i anami no me van demanà cap ni un, no sañós, anami no me van damanà cap ni un! achò és á toas luses inchús! va homa va, no anià darét! pues com que vaich nà al sànches pesjuán com un dropu més i si mal no recotdu me van culucà anún dels gulets del prasiós estadi savilià, pues allabÓntax yotube de haser un rec-set de quets que fan els urdinadós i esburrà quell malaít patit que vam jugà contra els rumanus de l´estàtua. la meba mimòria està més que parduda en el tienpo, encare que no nastigui prasisamén per massas trotes, afutunadamén per a mi i sobratot per a tots bustés,
.
¿padqué qui no ha soñao alguna vés en ferdi crugét asgarrapant-li les boles? pues aqui on me veuan, jo n´he sumiat. i por siéto, aquet pallu purtava un traju com el del ninot de les unglas aquellas tan llargotes i tan aicharidas, ¿saven? si sañós meus, a ratyas. goitin que el del meu suenyo tenia les ratyas fetas am metadona de la bona i els culós de la bandera rumaniana, usia, triculó com la rempublicana prò sensa cavreta: usia el amariyo, el asúl (com l´elefamte) i el badméll. quan ja vaic daspertà de questa malaída passad´ella vai dasitchà havé pugut cumsarbà dins del meu servei un amnésia córnica però de les de dabò; bucaréts, i el padqué de tot plagat, és el mateic que dí com un madparit buarru am bigoti ens va treura de nostras mans una cupeta tan i tan bunique parqué sí

*****************************************************************************
apa apa, aqui tenan una bunica maludia per nà llachin el póts al rirmo dels tipen guolf i el seu nasio pa ser salbaje (i buapuuuuuuuuuuu)
*****************************************************************************

atamsió Justón, tanim un greu pumblema

- jo lins ting de dí anatots bustés aprasiade audièmtsie que me llacheich i que por hótro lado sepan que son los más buapus del món mumdial,.. bamos, més buapus que un sarbidó, que por poco lo imtenten a vuén segúdo lo coseguiran. entóses a lo que iva. jo lins ting de dí que abui en clicà un enlarg de la flurida ma racutdat i molt el póts del sañó mascarot, un cunagut redactó del diari espot sempra am el basalon. pues lins ting de cumfassà una cuseta aichí en veu baicheta i que no ens semti nimgú; jo de patitet hàntes que un botecàrio bulie sé de gran, un pallu que purtés lligada una corda als cullons, usia un comsevól utrunauta. bé, emsamtamen alasóras no pudie sé un utrunauta pues padqué la cadéra espasial aún no vie comensado por entóses pues ivamos lo que se dise un pelín retrasaos. pero les anmito que podie ver sio tirpulante del tetanich, gran vaichell i milló parsona.asin que susediédonse los anyos asta no hàntes del enísio de la cadéra espasial cuamdo me se ucurrió la er mosa ideia de colocà mi biejo transistó de fusta colada a sobra el mueblesillo. vaic semtí com dos meraballosus utrunautas amaricanus, pa más resenyas l´antstrong i l´hojaldrin, van trapichà el suelu de la lluna lluneta cascal belletti asin llegao el dia de coches. a die de hoi, omserbando de manera justa i pomderando la situasión del meu atimat clum basalona en leer la susodicha gaseta, me n´amteru que tanim un greu purublema. bé, jo dirie que bastáns purublemas i jo ja no sé si el sindich de greuchas pudrà sulumsiunà hu que li passe anala nostra sargrada titusió pues padqué allò és un potipoti de cols i patates onde nadie save que coi hase: i lo que es peor, que no deichen fé anals que si en saven. el pubret estra-tarrestra que arribe al cavo coñaberal se torna aburridot en vaién la situasió, s´espanta, i torna cals marsianus moix, capcot i dassansissat per com funtsiona el clum del seus desamós

una prassiossa musiqueta per nà llechin el meu meraballós póts memtra va auscultanla

els prasemto el futúro prasidén del basalona

si lo desconosian este es el señó er ton Matraca gran basalunista i a jusgà por estas imájenes una milló parsona. en prinsipio este buen honbre ucuparia el puestu del nostra antranyÑabla prasiden. com bé poden veura és un homa aicharit i sinpàtico, todo un mosso de la bida que marcha desprucupat de tots els purublemas.aqui balla una bunica musiqueta del rei del roch am roch, un tal levis preslei, gran musico simcuantero pero venio a menos. pues achí, como quien no quiere, el vaiem nán al tran-tran pel carreró abón viu. la berdà, si me encomtrara a este mosalbete enfremte de mío a mi me produseria un miedo endescritible però haria de mi corasón unas tripas i lu primé que lin dirie anal noi aquet és que se presemtés per a les pruperes erecsions a la prasidénsia del meu atimat basalona. aquet sañó no dumtin pas que els purtaria bén rectas anal caúchu i cumpañia, numés de veura-li el careto se pusarien a córre el dobla anals antrenos. miten por adonde que por si esto fuera poco este er moso gigamte por lo menos reir nos haria reir molt més que aquet prasidén tan sosu que no me fa cap gràsia lo mire per bon t´hu miri i que ensima nos lleva pol camino l´amargura a tots els basalunistas pues pitchó no pot purtà el clum. allabós chinuchanu m´asercaria hasia él y le diria que aseptara llevar las riemdas del clum, pemso que el parell de sañós tan angrescadós que sudten am aquet bonhómen estarien bén cuntents. i jo tanbé.

molt de oju miyonaria audiéntsie (aquet és mon cadnét por si no lo savian) baritat que nastic buapu? baritat que nastic chúlo com un chócho tó hechao palante? si ja els he dit que jo nasí buapo i muriré buapo

pues que no me racutdabe d´una bunica fe-méride

EL PALASETE EN LA ENTEMIDAT DE SUS ENTRESIJOS



- oju, sifanofa ja he cunplio un anyo en palasete apurusimadamén si calculem des del solstesío del marso marsete del anyo anterió hàsta no hàntes de este solstesío del presemte ejersisio. asin pues que palasete és un palasio gran molt gran però que si diu palasete pues padqué li van pusà aquet nom i pumto. ¿les bale? vién., entóses i al ilo del póts que les redamto desir que en palasete ai candelavros, ai aposemtos, ai muchos pasillos, ai torrejones de ardós con sus gutifarras, ai i tóo un fusà con cucudrulus que mussegan i una puédta colgamte, ai passadissos seclétos, anià berdes canpiñas, usia que anià de tot. segúdamente ustédes conoseran quell presios cumcurs de los "garabatos" del sañó chingurri. sapigan que a mi me llego anal alma, i miten que havie moltes afotus però ganó el de "las vacaciones en la mar salada", un buapu moreniyo, entranyabla, amb bigutet i unes dents bén blanquetas i que senpra sumriu quan li emfoquen con elrestolatripulasión; sepan que la pinya colada es la bebida del futúdo en el estadio del basalona i en palasete no podia ser menos. asin que desde el meu més que meraballós faristól pues me bulie de falimsità anamí mateich per aquet guluriós año al palasetistodiéquits pues padqué ma dunat la gana. gràsies

carta avierta del sañó cherichúlo: lo está hasiendo de marabilla sañó prasidén

al apresiado siete machos



sepa usté, mi querio presidemte que lo está bordando como quien dise y no len quepa dingún jénero de duda al raspéto. usté es un macho alfalfa vién plantado y con unos dotes de mando acongojantes, sepa además, que usté lleba la manija de su clum con un queasér estra ordinario. siga asín y comseguirá un bustu de marbre en la esquina del carré riera malva. en lugát de riera blanca, le llamaremos riera malva. todo esto lo digo por los colores de su clum que usté y su grupeto de "gente triunfante" tan vién dirijen. si me permite la indisclesión abogue de primero por camviarle los colores a su primé equip de fumbol i deje de jugar de asul y granate y pasen a jugar de malva como hàntes ja le vie dicho; per supós, todo ello en honor a lo que mal va su amtual gestión al fron de susodicha històrica emtitat de la sienpre presiosa siutat cumtal. siutat que por lo visto tanto en el cam núu i ale,daños, como en los quios- killos a jusgar por lo presemsiado desde la primera horita del matí, sigue en su linia del aguante macho que desie en cantíflas, por otro lado, un señór no tan siete machos como lo es usté, mi apresiao estandarte del basalonismo. usté me recuetda sifanofa (si hase o no hase en lengua repremía) pues al entorno del clum. entorno del clum persibio por un serbidor desde la distànsia: usté y gran parte de ese entorno es como aquellos entraÑables conejiyos de las pilas durasél, dura i dura, i me mantiene anestesiá i aborregà a la premsa hoi más que allér pero menos que manyana. y entóses le espreso mi deseo y toa mi comfiansa como sósio pristòrico del reial pudrit que lo haga mui mucho mejor que el sañó Gaspàt i Absórbes y se perdúre en el cargo si puede ser dosiéntos aÑños más. lo siento po mi amigo cherrinolla, yo no puedo desearle nada mejó puesto que pa mi el fumbol es lo piriméro si usté me pedmite añadir al memsaje pomí espuesto en esta marabilla de bloCh comonopodiaserdehotramanera.

sienpre a su serbisio i sobretó cuídese mucho señó Porta, lo nessessitará de aqui al final de su mamdato. finalmente solesito petdón por mi entromisión en un clum que no me pertoca i quan no toca.... como disen ustédes en su pais en la lèmgua bernatcula.

atemtamente, sullo
el señó cherichúlo

memsage al señó chóse murriñu (parte sigumda)

hànte todo piemse que com a basalona cap atra puestu, miti, al fin i al cavo allà anal sentro que coi té? un riu mich pudrit i la sierra el guarda y derrama y poca cosa més. aquí té platches com la de Sitchas, sierras com la del hordál, túnels de peaje com el del gargaf, atseteram. asin que ja lo save, allà puede que le paguin de més pero aqui dimspusarà d´una qualimtat de bida que no tindrà pas anallà la capital

aquells gloriossos dissabtes-nit

Gràcies cheri per cedir-me aquest espai al seu bloc. No tinc ganes d´escriure res, prefereixo penjar una mica de ministry of sound de fa uns dotze anys.



actualització (i més i més i més i més)



tema com l´anterior, va fer aparició a l´escena house fa poc més de deu anys



A reveure.

memsage al señó chóse murriñu (parte pimera)

carta avierta al sañó chóse murriñu

apesiado siñó chóse, yosé que usté lee mi BLOch en la entemidat de su morrada. asin que paso a esplisitarle una carta pa aconsejarle a usté que tome una vuena desisión

en estos momentos de sosóvra para la sacrosancta titusión de la piel de sórro, santoseña i capicasal del fumbol apañol, yo apelo a su vuén corasón y le pido aumilmente que no fiche per aquets búRRus de blanco. atamsió, que jo no hu dic pues padqué me facin póo am busté d´emtrenadó (que nadie se crea esta falasía), sinon es podqué ha de recotdar que en la digui-nidad de su esperitu pumtugués emcontrará la rispuesta. asin que com natrus saguirem am el métda del rimchuls i el burrachu del niscans ai ai paddó, pues achò que lin deie

que facim cas busté, deichis bé acumsallà pels seus asasós d´imatcha i no fichi pel prastichós clum estrangé

atemta i cutdialmén

señó.cherinola (sósio prehistòrico del clum basalona)

el sindrumét del seño.diósgénes

- aquesta mania masse maniàtica és molt lulénta i suséde cuando usté enmagansema purcaria. per amsempla si le diera ú le diese por guardar pinéts, estanpitas o tuballoles del raial pudrit. tengo un vesino maréng que culamsiona abonus de cartón-pláxtico de la titusión blamca i ha llenao más de cuatro cajones de cadnéts de sósio. este vuén honvre me dise que es por aquello de tener una fisión com comsevól altre i jo li recotdo que hase anyos me conpré en una bansinera de la sona franca una sinta de caséte del "jan petit quan balla",de questas que no le suben más de sién de las amtiguas pasetas. asin que empesé a colesionar motes mumtanyas de sintas del rudit vemtura am la ceba bunica turumpeta i llabós el sindróme del diósgénes con el tienpo enpesóme a haser mélla de manera dafinitiva, mientra los vasinus del entresól me deien que ere un buarru com si fosin ells tan prinmirats i pulits. i no saven podqué son asin asiendo a cumúlos de deichalla en la ceba avi tasión tan bién denominada veviénda: podqué pa ellos lo que es daichalla a lu milló pues per mi no hu és ¿i qué passe dic jo? buenu apa les dejo que se debiertan con estas nenas que ballen i ballen tan rebé. este rinmo harà que ustedes meneen vién el triste penchoi que les cuelga i todo ello por si dasean de salebrar la guluriossa noche de hàntes de allér dimercras-sancto. que lo dimsfruten con satisfasión,sólo que pa empesar lamemto mui mucho la aparisión enpertinente de mi coléga madrileñu el señó cherichulu: me save de mui grabe por todos ustédes que lo sepan.

al equipo no se le pué desir ná de ná pues lo dió tó

- pues sí siñóres ¿que pasa? soi don pichi-lóncho, el más cheri-chúlu que castiga. ante tó un vuén chulapón salio de chamadtin a su sancto serbisio. agradesco a mi vuén amigo señó.cherinola que me pedmita de redactà pues ni que sea unas lineas en su marabelloso bloCH. asin que sin mállor perámbúlo les espongo mi pumto de bista aserca de la liminasión a manos de un ascaróso equipo etaliano como la dróma, un clum lleno de tedodístas pertenesientes a las brigadas cojas del amigo garabaldi. con unos comunionistas de miétda no se puede jusgar en egualdad de condesiones y mi querio capitàn baúl gomsáles i la ceba gutifarra han sio el sancto i la senyÑa que dieron identidat is pana al gran juego de mis jugadores. entóses desir púmblicamente que el responsavle de esta afrenta al urgúyo patrio fue el trensiya que ha consedio dos goles ilegales a los dromános que en la bida devieron haber subio al matcadór del san tiaggo berndnobeu. con el golaso del chico de la siñora se la mámen mediada la sagunda pádte hubiese avio más que sufimsiente pues pa otener el pase de los otábos de la copa; con ese soletàrio úno por séro nuestro camino hasia muscút era livre y espedíto por aquella rasón del dovle balor de los tantos en el canpo contrarío pero el robo fue claro i merediáno a manos de los currumtos diregentes de la fuefa.

.

señór àrbito, siñor Platanin, ustédes son unos chorissos malnasíos que nos han echao de aurópa, que no nos han permetío de a conseguir la desíma con el gran ver chústet a la cabesa. la pareja del para-lélo pécha calderón no meresen tamaÑa afrenta, un clum, una titusión, la mejor del siglo beimte no pueden espolearla de esta manera tan endigna de su conpetisión por eselénsia: y eso lo pagaran pues ha reiros semos y en el camino nos encomtraremos. y como sienpre desimos en la aspaÑa purufunda hàncha es castiya, i sepan que en la piel de sórro ni oblidamos ni pendonamos. he dicho. ahi les súrsan a tóos ustédes. so-savandijas. malos agpañoles. anemígos de la pàtrea.

alé ajacta és sañó sésar

- els que van a murí ti salúden de manera farburossa aprasiat sañó sésar. qué bunica és la siutat atérna de bRóma, i lo digo con pleno conosemiento de causa pues no he estao numca. asin que he vuerto a haser uso de mi imajinasión pa trasladarme en el espàsio u en el tienpo y darme un garvéo por la sancta villa de los enperadores y de los gay adores, de los cul i seus i de las fontalanas, de los moiséos i de las exculturas. hase dos mil anyos sifanofa era la capital de un presioso enpòrio que dominava el mumdo osi-dentál i hasian tienblar los semientos de hótras sebilisasiones com per asempla els grechs els fanísis o els barváros. se deie que todos los caminiyos condusian a bRóma, la cual cosa,i sienpre a jusgar por mi aumil pum de bista crech que és mantida purdrida. entóses yo me pargumto, ¿poqué le dadico un póts a una siutat que està tam lejos de ma atimada basalona triumfán? pues que sepan ustédes que no lo hago por la cara bonita de esa urve, ni por su estória ni por su curtura ni por su hàrte, esto yo lo hago por enterés, pa que le endinyñen el sipóte pretoriano a la guardia blanca del pais vasinu. asin que comfio que los soldaos del ejersíto drománo pasen por ensima de los mardrilenyos cual espratános, sensa pietat, am numturnitat permeditasió i alebòsia. ¿poqué ustedes creen que hai darecho a que no haiga ni un sólo equipo italianu anaquestas altsades de la copa d´uropa? pues no. amb hu maca que és aquella gent, am hu senpàtics i ospital larios que arriben a sé, am lu buniques que son les trasalpinas i la musiqueta de la òpéra a sa prima, ¿i qui no cuneich en fadericufelíni o sufíe la lòren? ¿ u la lorofrígida? ¿u en ramesótti?
.

ai paddó paddó, que ja me dasvio del tema un atra cop. pues que esto que escrivo es un aligato en dafensa de tó lo drománo, i pa enpesát un homeanaje a la bellesa i el presiosismo de su fumból espetacúlo i de l´estetíca de sus jugadores com el mateich Tótil. asin que hoi boy con la bRóma en su partio contre el raial pudrit por todo lo espuesto hanteriormemte i podqué me da la real gana. ¿les bale?

els mobíles de are no son com els clàmsics de ruedesilla

- ahí va fer-sa una e-femérida del taléfono inbentat pel siñó gran Jan vell. i mitin que abui anem amb el trastu aquet patitet vinga d´amun avall, parlán pels descosíos i gastán autémtiques futúnes en trucades al vesino o a la parienta que tan si val. daspués arriba la factureta i vinga, a pagà a la cumpañie de turnu els curamte u simcuante eurus sense sabé en que coi els hem gastat. que si trucades móbil-fimso, móbil-móbil, aset., la cuastió és no pudé cumunicar-se sin hàntes haber tirao de pela llarga am els motorrola, remena o mobestars. si és que no tenim ramei, no señós, jo racotdo que hàntes en mis tienpos teniem uns conyos cunectats amb un parell de cables, uno de ida i el otro de vuerta, i pudiem petà la churrada entre els amichs. are ni aichò. are els talefonos no son de ruedesilla, are que si jepet-s, que si tres-jé, que si càmeradeféfotus, que si videujochs, que si e semen ese, que si l´internete, que si la telebisió, que si la musiqueta del mepetrés, en dafinitiva numés capritchus per tal que bustés vagin canvián de modeliyo cada dos per tres. abui die dingú se cunfodma amb hu que té, tutóm vulem més i "la runaldiñu no da pa tanto" i és aichi am tan de gastu, amb estirà més el bráso que la màniga que arriben les crisis.
.
he llegao a la coclusión que pasado tanto tienpo des de la imvensión del pequenyo artefacto los congresos estos que hasen no sirben pa ná. que podqué? vién sensillo, podqué al final los que vallan a conprar al megastóret no tendran ni pajolera ideia de lo que quieren. pediran un mobíl i les ofreseran un i-pots, altres pediran un blacperrit i les ofreseran una cuputadora de buchaca. els venedós no savran que dar-nos ni naltrus sabrem que demanàls-hi i asin uno se pedirà un "no qui hi ha" con blutúZ de ese i le endinyñaran el ùntimo modelo de enricsón con ultraviolados. ja no ens resignem a que siguin gruichuts, are els bulem que tanquin bé per allò no es mullèssin, que siguin finets com una llóncha d´endúlse i mitin que som el que som i punto.

.

asin que si por casolitat el sañó gran Jan vell, ha rasusitat que faci el fabó de turnar-se a la ceba bunica tómba. ferà un gran fabó a les multinasiunals, anal cunsumidó cumplusiu i de pas ana si mateich.

buldrie de dadicar-li una cansuneta anal meu atimat prasiden

- pues sí sañós meus. ¿no troben que abui fa un die prasiós? pues mirin que abui me trobu més que pachangueru, gairabé arribo a festivalero. are, buldrie sé honesto am mi mateich i am bustés i dir-lis que no és meba aquesta cansuneta tan bunica, tan beraniega i tan angrescadora; en cuncret és d´un chicot anumanat dabit cirera però que aumilmén lin buldrie de dadicà anal prasidén sañó.Porta des del meu aspatarran faristol que és el meu més que meraballós bloCH.

maldita sia la tardaaaa

en que te conosíiiiiiiiiiii

ahora bibo atrapadoooo

y no me dejas bibiiiiiiiiir

.

ora maldigo tus hójooooos

tus gestos y tu bocaaaaaa

aquet sumriure en el palcuuuu

y esas ganas de jodéeeeeeeeer

.

nos dejaste sin bàsqueeet

y sín fumbol baseeeeeeee

con un risos en el campooooooo

y un prufeta fent merdé!

.

que lo datengan

que es un mantiróso

malbado i peligróso

yo no lo puedo controlàa

.

que lo datengan

me ha robao el asiento

me ha déjao sin aliento

y me quedao sin náaaaa

.

Bon die tinguin, suposu que el sañó Chiréra no me pusarà cap carélla per allò del copirraít aquell, que tan sólo soi un pobre pamsiunista que no tiene aonde caérse muédto. are si.

i qué cumtén estave el nostra atimat prasidén !!!

- un sarvidó estave auscultando el partio del seu atimat clum por su pequenyo reseptor de ràdiu i de mentras le estave pispán las imagénes del lético de madrit-basalona a su vesino de emfrente. en eso que dió la sancta cassolitat que en resibir el sigundo tanto en diés minutos me se traganta la sena pues omserbo a trabés lapequenyapantaya com un bacó sumriu les grasietes am el sañó Seresso; suposu que devie d´està enfuten-sa del gloriosso raplegamiento defemsivo dels nostras estimats heróis asul i granas de carton-piedra i amb piés de fángo. estaven fén la bunica tàmtica del camgrejo, usia que estaven reculán sensa sabè abón nàven, si a dareta u asquerra, si amb el peu recte u amb el peu canbiat. jo és que mitin-su per bon su mitin, tanpoc m´en aclaria si el cop d´esperó del noi de la popla ere per allò d´intentà imità anal gran jugadó brasilé i milló filosuf en socràters. en valdéts que tanbé griñulave lu seu i en melito i l´ed nilson que pululaven per llà am el noi de terratse i un pobra framtsès esmaperdut pels vols de l`aria cuntràrie. are, que per gran ridicla el sagon gulet dels culchunerus, obra y grasia realisada por el palo largo, vién cubiedto por el potéro, asín como la sona de aónde le remataron. ré, sañores i sañós, una sarta de despupósits que cumamsabe pel sañó de l´adurmidera que su mirave com qui mira la cullareta de l´uri géler. a véra, semblavem una mique aquell bunic i inublidable sirco de los payasos de la tele am en gabi fofito i melenito culminados por un bonito elefante asúl que hasia las delésias del respetavle
.
entre tanto y tanto dis lattek, el reial purdrit acumsaguie tres pumtets que els turnaven a dechà am els tsinc pumtets de difarénsia mentra a natrus ens endullaven dos gulets més que per cabà d´arreglà el meraballós rassumtat. pues a poc més de quimsa minuts pel final feiem un atra que no servie de ré, i els dos gols del caúchu i del samuletó no han serbio una p... médda, con petdón.

l´antranyabla señó fernándes abajo

- en sírculos redusidos se deie que ere un paquiritu de socarrél però me dona igual i lin pardonu padqué retrasmetia els patits del meu atimat clum basalona amb una passió, amb una intensitat, i amb un farbó que numés el mestre quim puyals pot alcansà. i com cantave els gols! marededéu igual l´home se tirave més de mich minut cantán el tantu del triomf i encare lin quedaven forses per seguí fént el patit. racotdu un patit al prinsipado de mónaco que l´homa en un fransès bastan cherinulisat va padlà amb Jorcáef, famós jugadó del pais veí, i tal va sé la cumversa que van tení. aquesta cumversa té certs tintes sumrrealistas i no està racumanda per esparits feblas com el de ponpeu fabra. usia que sinó es veu capasitat per seguí el fil de la mateicha prego deichin de llachí
.
- bonsuárg mesié Jorcáef. comen se presén le mách d´aquesta tarda am el futból clúb barsalóna?
- respón el jugadó internasiunal que si patatim que si patatam que si és difísil, i que tal i que qual
- mesié Jorcáef, que vusavé bocúp de sógt a parti de l´endemén et mergsi per las votra paróles.
.

l´homa que en pau raposi, bén es sert que se va quedà bén descansat per la dibina glòria amb la que es va cubrí daspués d´aquet petit intercambi idiumàtic. però és molt bo no tení cumplécsos ja sigui chapurrechán el català, el framtsés o l´amglès, padqué la baritat, plé de cumplécsos no se pot anà pel món de cap manera. aichí que desde aquet aumil faristol que és el meu bloch, buldrie de retra-li un homenaje sentío a su ilustre figura allà donde esté.... pariudistes com el sañó mestra, en quim puyals, o el mateich fernándes abajo son unes autèntiques patúms i s´ els té de perdunà tot, ni que sigui per una tséga dabusió a la ceba trajactòria purufassiunal i dadicasió anal nostru clum. com a sañó sosi sento una espesial adurasió per aquets tótens de la premsa barsalunina